tot està per fer

Recordo que va arribar un punt en la meva vida en què vaig decidir que no compraria més roba, pel simple motiu que creia que no em calia. I que estalviaria per coses realment importants i que m'omplissin. La roba, aleshores, la pagava la mama, però igualment, no tenia l'absurda necessitat d'anar a qualsevol botiga i veure sempre el mateix tipus de roba i comprar per comprar, cada hivern un texà nou i cada estiu una samarreta nova. Doncs no, tiraria amb el que ja tenia, encara que em posés roba de 3 o 4 o 5 anys enrere. Està en bones condicions i em va bé. Recordo també quan vaig decidir que em mouria més en bici i no tant en cotxe, o quan menjaria més fruita i verdura. Recordo també quan vaig dir prou seguir la moda dels telèfons mòvils i mp3, em conformaria amb el que tenia, no volia res en excés, tot i que tampoc vaig arribar a tenir-ho mai. I recordo, també, quan vaig decidir que no aniria a més discoteques buides, amb gent buida, ni que trepitjaria cap centre comercial ni que em maquillaria per estar més maca, ni portaria bolso ni sabates d'arreglar. Idees que t'arribaven de totes bandes però amb les que no coincidies.

Petites decisions que vas prenent sobretot a l'etapa de l'adolescència, quan et reafirmes, quan vas adoptant una identitat, quan vas descobrint el que vols i el que no. En aquests darrers 4, 5 o 6 anys he pres consciència de com està el món i què puc fer jo per millorar-lo, per arreglar el que no m'agrada, m'he informat, he dubtat, he contrastat, i sóc on sóc per totes les influències d'amics, escola, mitjans, família i autoaprenentatge (llibres, documentals, xerrades, tallers). Ja de petita volia salvar els malalts de l'Àfrica, però amb els anys li dones forma a aquest gran objectiu, l'omples de sentit. Cada cop et sents més responsable de deixar un món en bon estat, ser ètica i sostenible, donar exemple, actuar per viure millor. És simple.
Crec que el menjar era l'únic tema que encara no m'havia replantejat ni qüestionat. La mama sempre havia cuinat i jo m'ho havia menjat tot. Però quan comences a viure sola i veus que has d'anar a comprar, a triar productes i llocs on comprar, a cuinar i a menjar allò que tu vols, tot canvia. Et planteges la qüestió de l'alimentació, que mai abans havia arribat. I de casualitat assisteixo a un taller de comprar bé per menjar millor, i un parell d'hores són suficient per trobar en les paraules de la ponent l'assimilació dels teus ideals, la plasmació. Triar bé el que menjo, comprar localment i de temporada, comprar productes variats i sans, sense impacte èticament irresponsable amb les persones ni amb el medi ambient. I és possible, totalment possible. Pot sonar molt hippie, però avui he comprat per primer cop en un petit supermercat ecològic i m'he sentit molt a gust. No estava afavorint a cap multinacional, són productes més que saludables i saps que el productor ha estat pagat degudament fent una feina digna. L'aire que es respira en aquest supermercat us asseguro que és totalment diferent al d'un Mercadona.
Per a mi aquesta és la opció correcta de viure, així és com vull viure, per sentir-me jo bé i per fer sentir bé a la resta del món. I amb aquesta premisa, és més que suficient.

Qui ha dit que no tenim res a fer per canviar el món? Què equivocat que estan tots els que pensen així! Tot està per fer, tot és possible! Només ens cal una empetna, una mica d'informació, fer una passa i sortir al carrer i moure's...i descobrir.

http://vimeo.com/10936890