Una tarda dolça, d'aquelles que et deixen amb un bon regust de boca. Estava cansada, però tenia forces encara per perdre'm pels racons de la ciutat. Potser és que feia temps que no ho feia, que no agafava la bici i anava amunt i avall, gaudint del que m'anava trobant i no patint per arribar a temps al lloc. Parada de Jaume I, reunió amb la fundació que m'interessa per fer el voluntariat. He arribat abans d'hora i he començat a mirar les botigues que tan m'encanten d'aquella zona vella i pintoresca. A l'hora acordada, em dirigeixo al número 19, per fi el trobo, és un edifici molt vell i gros, i tota la primera planta és de la fundació. Tot de nens corrent amunt i avall, voluntàries estressades, de fons una aula amb tot de dones marroquines. No m'ha donat temps de fixar-me en res més. Ens han fet entrar a la sala de reunions i ens han explicat el que veníem a escoltar. Alfabetització de dones immigrants, nens i nenes de totes les edats amb risc d'exclusió social, amb moltissims problemes econòmics i familiars, etc. Se m'ha passat pel cap la idea de desistir...i si no ho aguanto psicològicament? I si no aguanto veure una dona deprimida plorant pels racons perquè el seu home la maltracta, té fills a qui no pot alimentar, no paga el lloguer del pis, no té treball i no entèn l'idioma? Ens han posat exemples bastant heavies, però és el pà de cada dia.
Uns dies per reflexionar i ja diré alguna cosa. Demà una altra reunió amb una altra fundació. És el que té quan t'inscrius en moltes sol·licituds a la vegada pensant que mai et diran res. I és que de voluntaris, mai en sobren. No és com les feines remunerades.
Surto al cap de mitja hora. No volia tornar a casa amb el metro, estic més que farta d'aquest transport tan gris! Baixo cap a la platja i agafo una bici. No sé si es deu al cansanci, però tot al meu voltant rodava tan lent, tan intensament...Recorro el passeig marítim de dalt a baix, des de la part baixa de Via Laietana fins a la Rambla del Poblenou. Com si les cames em pesessin, pedalejo a poc a poc, girant el cap d'esquerra a dreta contemplant tot el que em passa pel cantó. Tenia ganes de veure el mar. D'olorar-lo. I a sobre la càlida brisa d'aquest vespre estiuenc que et fa recordar moments d'estiu. Olor a mar, a peix, a ciutat. Bars, restaurants plens i mig plens amb guiris, poques llums, les justes per no sentir-te atabalat. Un músic que enamora amb la seva guitarra i el seu aire bohemi davant el mar. Esport...gent corrents, amb patins, amb bici, amb skate...en totes direccions. Una diversitat tan genial! Es respirava calma enmig del caos, natura enmig de civilització. Contrastos. Apreciar només allò que et passa davant els nassos. M'he sentit com si anés al teatre o al cine a veure alguna obra. Per això m'ha agradat la tarda d'avui, m'ha fet sentir viva. Barcelona, com m'agrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada