Per fi...per fi el jovent i no tan jovent s'ha alçat, s'ha indignat. Em pensava que ja ningú tenia veu, doncs no! No em vaig enterar de tota aquesta moguda fins ahir, amb els exàmens havia estat totalment desconnectada, i l'alegria que em va donar!!! No m'ho podia creure....vaig posar-me a buscar informació i alguna cosa se'm movia per dins!!! Així ha d'anar el món, lluitant per les causes, reivindicant drets i predicant la justícia, malgrat que potser tot quedi en un fracàs d'aquell maig del 2011. Però és millor que no fer res, això està clar! Des del maig del 68...passem al maig del 11. I a sobre, per deixar amb un pam de nas a tots els babaus polítics, demostrant la lluita del jovent d'una manera racional, justa i legal, sense violència, només aixecant la veu, perquè aquesta, mai ha de morir. I així és una bona manera de mantenir la flama. És en aquests moments quan el món, fa una mica menys de fàstig, i sembla que hi hagi més esperança de lo normal. Tot rau en mantenir-se fort i unit, fer pinya, és la clau dels canvis, el motor de la història. Som-hi va!
"Una revolució és com una bicicleta, quan les rodes deixen de moure's, es cau"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada