move your feet, guyS!

I de sobte, sentir aquella sensació que feia temps qu eno senties en què notes que només depens de tu mateixa, que la teva felicitat no te la poden aportar els altres, sinó tu, tu i les teves accions que tu mateixa has fet al llarg dels dies i de les quals n'estàs plenament satisfeta. Que mires endavant i veus que tens tota una vida per omplir, per menjar-te, per conèixer. Veus que hi ha tantes coses que has de fer...viatjar, aprendre, conèixer, reflexionar...I pel cos et recórre aquella sensació de voler moure les cames per tu mateixa, avançar amb pas ferm, disposada a tot, sabent, sempre, que tens els teus al teu cantó. Però a vegades necessitem un temps per nosaltres mateixos, bé emprendre un viatge tot sol, bé tenir el cap només per a tu en el lloc de sempre, perquè, de fet, és l'únic que vertaderament posseïm: un mateix.
I si vas pel teu propi camí, confiant en tu, avançant amb pas ferm, tot sembla molt més senzill, més bonic, més intens.

http://wwoof.org/ --> treballar en una granja ecològica a canvi d'allotjament, menjar i estils de vida més sostenibles a més de 50 països.

http://www.workaway.info/ --> Viatja, coneix altres cultures, aprèn llengües i fes nous amics dedicant unes hores al dia a petites tasques, com ajudar a rehabilitar una casa, vigilar un càmping o col·laborar en la cuina d'un hotel rural.

http://the7interchange.com/Home.aspx --> Col·laborar en projectes socials o de medi ambient a canvi d'allotjament, manutenció i una experiència inoblidable.

Només són tres propostes.....n'hi deuen haver tantes, però tantes més! Sens dubte, la millor manera de viatjar, enriqueixes la cultura, la gent a qui visites, l'entorn, i a tu mateix.
No sé...al llegir això és quan m'adono de la importància de la primera part de l'escrit d'avui, de fer el propi camí, de fer coses, de fer-ho per tu mateixa, sense dependre dels altres, que la vida és amplíssima i milers d'ofertes t'estan esperant, però les hem d'anar a buscar, perquè no ens vindran a trucar la porta.

només tu construeixes la teva pròpia vida...

***

I de sobte, sentir aquella sensació en què notes... que no t'importaria arribar fins a l'altra punta del país en el tren, perquè estàs amb una de les persones més importants per tu, al seu cantó, fent plans, mirant cap al futur plegats, simplement sent-hi allà. I és genial. Com ell. A què això no t'ho esperaves? Doncs també ho pensava mentre escrivia allò d'amagat. Sí, per tu. Perquè m'agrada veure't amb els dits tocant el cel, perquè si no és així, jo sóc al teu cantó, només t'has de girar, veus? Sóc aquí. Per quan tot vagi bé, i també malament. Perquè t'estimo, P. Amunt, coi! :) I fes-me cas....construeix la teva pròpia vida, avança amb pas ferm. Sense pors. I si et desequilibres, tranqui, que et pots recolzar en mi. Però sempre segueix, eh, que la vida no s'atura, ni per tu, ni per ningú. I perquè tots mereixem ser feliços.