Friedrich Nietzsche,
qui avui m'ha fet veure que aquest petit blog té molta més essència de la seva filosofia del que mai m'hauria imaginat. Les constants d'aquest blog és la filosofia de Nietzsche. I què diu, aquest bon home?
Doncs que la vida es mou per dues forces, una de mesura, proporció, raó, equilibri, que amaga la realitat; i una altra de desmesura, passió, instints, sentiments.
Allò que no podem encasillar, ni mesurar, ens espanta, i ho amaguem, és a dir, quan es tracta de sentir, de moure'ns irracionalment, d'alliberar-nos, de fer canvis en la nostra vida d'acord amb allò que realment ens ve de gust, ho taponem, per por. Amb això, què reivindica el filòsof alemany? Que ens atrevim a viure la vida intensament, amb plenitud, amb passió, amb llibertat, amb individualitat. D'aquesta manera, patirem molt, però gaudirem encara més, es tracta de pujar i baixar, d'aprofitar l'única vida que tens, i no d'anar amb línia recta, en una postura neutra intentant tenir-ho tot previst. La vida és aventura, arriscar-se, creativitat, RIURE, sentir. Acceptar la vida tal com és, sense pessimisme, encara que ens digui que tot el que coneixem és un engany, un intent dels humans d'encasillar tot allò que observem, quan això és totalment impossible. Al final del camí ens espera una mort, però tant se val, hem d'aprofitar el camí, el nostre camí, que nosaltres mateixos construim.
En un llibre explica que...un dia un home es va endinsar en una selva mai explorada, sabia que faria grans descobriments, però també sabia que li passarien tota mena d'aventures, agradables i desagradables. I així va ser, es va haver d'enfrontar a bèsties enormes, passar per rius, travessar muntanyes, sobreviure caçant, etc. Quan tornà a la civilització i explicà les seves aventures, tot emocionat, a la resta d'éssers humans, aquests mostraren un enorme interès, i les vivències d'aquest home s'anaren fent més i més conegudes per més gent. I arribà un punt, en què molts d'aquests oïents s'havien convertit en "experts de la selva", malgrat no havien estat mai!
Creiem entendre la vida, el que ens envolta, un mateix, malgrat molts no s'han limitat a viure intensament, a obrir-se, a conèixer, a sentir desmesuradament.
A cas no és més bell allò que no es controla, allò irracional, allò immesurable, allò que ve impulsat pels sentits?
Nietzsche dixit...
- El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo.
- Solamente aquel que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado.
- ¿Es el hombre sólo un fallo de Dios, o Dios sólo un fallo del hombre?
- La mentira más común es aquella con la que un hombre se engaña a sí mismo. Engañar a los demás es un defecto relativamente vano.
- La verdad es que amamos la vida, no porque estemos acostumbrados a ella, sino porque estamos acostumbrados al amor.
- La mujer perfecta es un tipo humano superior al varón perfecto, pero también es un ejemplar mucho más raro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada