Perquè tots vosaltres, sou com ràfagues d'aire net que rebo quan només sento aquella sensació d'opressió i malestar, d'estrés, de tristesa, del que sigui. Inconscientment, hi sou sense que us cridi, i em treieu aquell somriure que tant necessito, em torneu l'energia que se m'ha esgotat. Quan estic en la meva ratxa, encara augmenteu més el nivell d'eufòria, i quan no tinc tant bona ratxa, apareixeu inesperadament. Què faré sense vosaltres? Qiu em bombardejarà a frases de l'APM només per fer-me riure cada dia? Qui farà que les galtes i la panxa em facin mal de tant riure a cada classe? Amb qui comentarem la jugada dels profes? A qui abraçaré tan tan tan tan fortament entre classe i classe? Per mi, sou l'ànima de la classe...un dels grans motius pel qual m'agradi la rutina, perquè sé que sempre serà diferent, que m'ho passaré massa bé, vosaltres feu que m'agradi anar a cole, que fort. Sempre tan senzills, tan bons, tan càlids....que fa que se us arribi a estimar d'una manera immesurable. No us imagineu la de records, moments i anècdotes que m'emporto amb vosaltres. Fins i tot a Roma vam portar la nostra alegria! Quin viatge.....sense tu, no hauria estat el mateix. De debó...crec que no m'imagino fins a quin punt us trobaré a faltar. Estic fent esforços per no deixar pas a les llàgrimes. Ara són de tristesa, per primer cop, perquè m'heu fet plorar tantes vegades....del riure. Enserio, sou molt grans. Potser tornarem a viure moments així en un futur, quan quedem....però en el context de la classe, serà insuperable. És el conjunt, el dia a dia, el que fa especials aquests moments. Com ja he dit, queden tots (o la gran majoria, perquè són tants i tants) guardats dins la meva memòria. Gràcies.
Sí, tu. Com diu el títol de l'entrada, amb un simple missatge de dues paraules, m'has fet veure tantes coses. Deixa't estar d'amors platònics i històries. Per a mi, ja ets un amic més. Aquests, en teoria, hi són en els bons i sobretot en els mals moments, doncs llavors et puc incloure. Amb una conversa de cinc minuts i l'inesperat sms ja m'has animat pel que queda de dia, i per demà, i el següent. Has sigut com una ràfaga d'aire net.
I és que hi ha gent, que té el do d'animar-te en dies "pachuchus" només amb la seva presència i dues o tres paraules. Com avui han fet tots ells. Entre tot el malestar amorós d'ahir, l'estrés de tant examen seguit des de la setmana passada que no ens deixen respirar, la bomba de demà, l'extrema exigència que m'imposo, els exàmens de pujar nota, la pena de deixar-ho tot, de veure que s'acosta el final, no sé....tot plegat ha fet que fos un dia estrany...però com bé m'has dit, cada final és un nou inici! Així que no ens entristim pel que ja no és, sinó alegrem-nos pel que ha estat!
I ara, gairebé a les nou de la nit, ja em trobo amb forces de començar a estudiar tropecientas pàgines! Vinga va, ara sí que últim sprint. Llarga nit m'espera!
***
Perquè tots tenim límits! I tots tenim dret a ser feliços! Quan el peix es mossega la cua, una i altra vegada, i ens crea malestar, hem de fer un pensament, encara que costi, i sortir-ne, o bé prendre'ns-ho d'una altra manera, afluixar, desistir, esperar, mentra fas la teva vida. Perquè el temps, té el millor final per a tot, absolutament tot, si t'h prens amb energia i optimisme. Recorda: recobrar confiança, amagar-se rere els arbres, pau interior, seguir somiant. Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada