si em dius vine, ho deixo tot; però digue'm VINE

Aviso: serà una merda entrada. Són les 0:49. Avui no dormiré. A fer treball de recerca fins que el cos aguanti. Amb el mòvil al cantó. Qui sap si algú em sorprendrà i em treurà un somriure. Bastant difícil que soni. Ho sé. Però sóc tonta, i cada vint segons el mires, i l'estómac se't va fent més i més petit, fins que fa mal i tot. Per què sóc tan tan tan tan tan tan..........tonta? Fàcil? Inútil? De debó.....a vegades penso que m'agrada que em facin mal....no sé. Aguantar en un lloc on només desitges fugir per alguna porta, que et sents fora de lloc completament, que sembla que portis la capa invisible de Harry Potter, que et sents com una asquerosa merda. Avui, però, tot i que m'ha passat això, no tenia ganes de plorar. De fugir sí, i ho has fet. Però plorar.....no. No sé....tenia confiança amb mi mateixa. Suposo que de tot el que vivim, aprenem. M'estimo, sé com sóc, m'agrada, sé el que tinc i el que no. Em valoro, valoro el que tinc i em dic.....de debó cal plorar? Vés-te'n i demà serà un altre dia. Sí, sóc tonta, massoca, innocent, somiadora, detallista, massa esperançadora de la gent, i bla bla bla.....però sempre tiro endavant, sabeu? Passi el que passi, o no passi el que m'agradaria que passés. Vomitaria moltes més coses, però no em ve de gust, prefereixo afogar-les entre paraula i paraula al treball. Merda, l'escrit, eh? Doncs us foteu. Com m'estic fotent jo aquí esperant coses que sé que no passaran i treballant com una inútil, en tots els sentits, en l'emocional i en el laboral.
Hola llarga i amarga nit, vols acompanyar-me durant les pròximes hores? Seràs la millor companyia que pugui tenir. M'escoltaràs, em protegiràs, que és tot el que vull. I podràs il·luminar-me amb els teus estels...tan purs, no tant com els de Banjul, però estels al cap i a la fi. Sé que me'ls haurà enviat algú. Tu.

http://www.youtube.com/watch?v=tcogKGu4dGs

I surts fora el carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.

***
El que més desitjo ara?

Abraçar-te.

"Cada película que vemos, cada historia que nos cuentan, nos piden que creamos en ellas: El giro al final de la historia, la declaración de amor inesperada, la excepción a la regla. Pero a veces estamos tan obsesionadas por encontrar nuestro final feliz, que nos olvidamos de leer las señales. Las que diferencian a los que nos quieren de los que no, a los que se quedaran de los que se irán. Y es posible que ese final feliz no incluya al hombre ideal. Puede que seas tu, recomponiendote y volviendo a empezar, liberándote para algo mejor que puede haber en tu futuro. Puede que el final feliz sea simplemente pasar pagina."