Vidreres

"Que no hi hagin guerres i que el món estigui feliç"
"Que la gent famosa no cobri tant"
"Que els homes respectessin més les dones"
"Que els rics no siguessin tan rics"
"Que tinguessin més cuidado a la carretera"
"Que la gent no es barallés"
"Que els carrers no estiguin bruts"
"Que reciclessin més. I que ningú fos pobre ni ric, que tots fóssim normals"
"Que els polítics no cobrin tant"
"Que la gent no fos tan egoísta"
"Que tots compartissim"
"Que no hi haguessin terratrèmols i la gent no es morís"
"Ja que els futbolistes guanyen tants de diners, doncs que ajudin a la gent pobra"
"Que el món sigués d'en Lluc, Isaac i Ferran"
"Que s'acabessin les guerres al món"
"Que els nens no haguessin de treballar"
"Mobilitzar-nos contra la fam al món igual que ens mobilitzem amb un Barça-Madrid"
[...]

Respostes simples i precises a una gran pregunta:

La majoria de les respostes són dels més petits de la casa, els més grans ni s'aturaven a llegir el que deia el paper. Sempre hem estat lluitant per aquestes causes, i ho seguirem fent; molts s'han convertit en allò que han criticat, d'altres han segut la seva lluita, i alguns també s'han oblidat de tot allò que no els afecti a ells. En quin grup anirà cada nen i nena a mesura que vagin creixent? No ho sé.

Són els tòpics de sempre, les guerres, els diners, la fam, però això és lo bonic, el que realment importa: la intenció, les ganes, la sensibilització. Moure aquesta consciència als més petits. Aquest és el camí, encara que no s'arribi a complir el que hi ha escrit al paper, encara que sigun utopies.

No sé com descriure el passat cap de setmana. Millor impossible. Una fira de poble, de poble de pagès, on hi anà la gran majoria del poble, cares conegudes, altres no tant, vidrerencs. I ser allà al mig, amb una parada, és que no va tenir preu. De fet, tots els guanys que vam fer, no en vam veure ni un. La nostra intenció no era vendre, sinó donar a conèixer, que la gent s'aturés a llegir els cartells i preguntés què era allò. I això, ho vam aconseguir. No obstant, si haig de dir alguna cosa negativa, va ser la falta d'interès de la majoria de la gent jove d'aquest poble...les persones que van passejar-se per la fira de la meva classe crec que no arribaven als 4. I només de la classe...enfi. És el punt que falla en aquest poble, un jovent un pèl mediocre i gris. I aquí es va tornar a demostrar.

L'ambient....indescriptible. Companyerisme, senzillesa, alegria...vaig conèixer gent fantàstica amb qui mai havia intercanviat paraula, vaig veure a aquells que més volia, amics, coneguts, família, etc. No sé...Tant de bo hagués durat tot uns dies més. L'olor a poble, a palla, a masia, a animals, a tractor, a natura, a artesania, a bon rotllo....era genial. És difícil transmetre sensacions tan...profundes. En aquests casos, el millor és plasmar-ho amb imatges i que les sensacions vinguin soles al mirar les fotografies. 

Dies com aquests...fan sentir-me...com una autèntica vidrerenca. I fan que estimi més tot el que tinc. La gent d'aquí, el poble, l'entorn. Per moltes ganes que tingui d'anar a Barcelona, aquest poble no té res que envejar a cap ciutat cosmopolita. Les tardes amb aquestes postes de sol, seran una de les coses que més trobaré a faltar, sens dubte. Aquesta calma, la senzillesa de la gran majoria de la gent, els olors a poble que s'incrusten als pulmons i et fan sentir sana...no té preu.