apunts que quedaran en l'oblit

Si els paguem malament el cafè, si ens quedem amb el seu petroli, si els cobrem el deute extern abusivament, si els enviem armes, és normal que aquesta gent visqui malament. Els donem un però els robem 7! És clar que no avancen!

Com pretenem que hi hagi una democràcia real si els que governen el món, (les grans organitzacions financeres mundials: bancs, l’FMI, les organitazacions mundials com del comerç, etc.) no ho són, de democràtics?

O seguir en la resignació, o plantar cara. Resignacióà droga que adorm a la gent, la seva consciència. Causes: filla d’un discrus totalitari “hem de produir, hem de vendre, hem d’entrar al mercat, no importa que es contaminin els rius, ni el sòl, ni l’aire. Competivitat. I si les coses van malament, no passa res, s’ha de seguir. I per la tele, futbol, més futbol que mai, per tal que oblidem el que passa, per tal d’evadir-nos. La imatge de lo bé que vivim, quan la realitat és ben diferent. Resignació total al pensar que no hi ha una altra sortida. Resiganció perquè els pobles, quan tenen problemes, no es tornen rebel·ls.” Ja no es busca l’ésser humà amb decisió, sinó l’esclau, mediocres, com robots que només sabem dir sí o no, blanc o negre, de dretes o d’esquerres. Som molt més que això, som fets de colors vius, amb capacitat de reflexió. És la cultura de la hipocresia. Aquest camí va aniquilant les forces de lluitar i combatre. L’altre camí és la rebel·lióà crit de la intel·ligència, lluitar contra la "podredumbre", neix del foc de voler canviar, posicionament amb altres valors, que no s’accepta que el mercat governi les nostres vides, vol que es compleixin els drets humans. 

Es bueno que la gente no conozca el sistema bancario y monetario, si no habría una revolución mañana por la mañana. -Henry Ford.