If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimecres, 8 de juny del 2011

no one's gonna love you more than I do

http://www.youtube.com/watch?v=o7_s9H0BRrU&NR=1

El contacte. Estar a prop seu. Sentir la seva respiració, els batecs del  seu cor. De tant en tant alguna mostra de contacte físic.
Massa sovint despreciem el poder d'una carícia, un somriure, una paraula amable, una persona que escolta, un elogi sincer o la més petita mostra d'afecte, i tots ells tenen el potencial de donar-li la volta a la vida. I és que les coses més simples són les més extraordinàries.
Massa sovint cometem l'error d'anar més enllà, de voler més, d'arribar com a una meta, quan la veritable essència de l'estimar recau, simplement, en estar al cantó de la persona, compartint tonteries, passant l'estona, desitjant no ser a cap altre lloc. "Cuando solo se saborea un placer porque se sabe que es efímero y único, una ya no tiene miedo de que le falte nada, se es feliz con el preciso instante." Desitjant el millor per ella...

I mica en mica, ho vaig aconseguint, vaig essent capaç, em vaig enfortint, confiant en mi mateixa, no deixant que els altres em dobleguin. Però també s'ha d'anar amb compte, suposo que inlfueix qui sigui la persona de que es tracti, perquè no hem d'oblidar que la vida és caure, i aixecar-se i preparar-se per a la pròxima caiguda. Si ens tanquem per por al dolor, si ens tanquem a no estimar, a no creure en les persones, acabarem per no ser estimats. Suposo que hi ha vegades que val més estar dreta i fer el teu camí deixant que les persones vinguin soles, que no forçant les coses i acabant esgotada. Hem de guardar forces pel que el futur ens prepara, i a vegades les hem de deixar anar totes, arriscar-ho tot, i a vegades, simplement, no val la pena. Equilibri que només el temps et pot oferir. Així m'agrada, així és lo millor, així sortirà tot bé, així sóc feliç amb mi, amb tu, amb nosaltres. t'estime




¿Qué les queda por probar a los jóvenes

en este mundo de paciencia y asco?
¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
les queda respirar / abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan / abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno /
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente.

Benedetti

-No m'oblidis mai, eh...
-Tinc cara de poder oblidar-te o de voler fer-ho algun dia?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada