no title

Quan facis l'esforç de coneixer-te a tu mateix, quan sàpigues què vols, qui ets, cap a on vols anar i amb qui, llavors em vens a buscar. Segurament t'estaré esperant, perquè et trobo a faltar, però diuen que els humans ens acostumem a tot, no? No tinc ganes de moure'm jo, no, aquest cop no, jo tinc molt clar el significat d'amistat, crec que ho he demostrat dia rere dia durant aquests últims i intensos mesos. I sabeu? Si ens anclem a port, a lloc segur, i d'allà no ens movem, ja que és el que sempre hem volgut, el que sempre ens ha agradat, malgrat que el port no ens hagi correspost, ens perdrem tota aquella gent que està mar endins esperant la nostra arribada. Però clar...fa por el mar, i més fer un viatge tot sol, ple de perills i inseguretats. Què fàcil és quedar-se a port.

Només espero que tot el que haguem viscut i sentit, no sigui en va i es quedi en un no res. O, potser, si no ho saps valorar, si no t'arrisques i només veus el que vols veure, millor que ho bufi i se'n vagi pels aires, com si de pols es tractés.

La veritat és que la gent et sorpèn, algunes vegades cap a positiu, i altres cap a negatiu. I és bastant fotut veure que començaves a confiar en algú i....pammmmmmmm! I a sobre que no s'adonen de res xD o això fan veure....increïble. Flipant. Com podem arribar a ser de malvats...jo no ho entenc. Sort que al meu voltant les persones que predominen no són d'aquest tipus.

Anglaterra, vine ja, em moro de ganes de volar.....volar volar i marxar durant uns dies d'aquí.

***

In memoriam. "Don't cry because it's over, smile because it happened."

Irena Sendler. Els premis Nobel no sempre se'ls emporten els que més s'ho mereixen. La mare dels nens de l'Holocaust.

***

Ara sí, final d'una etapa. Ens trobem més sols, amb una buidor estranya per deixar enrere 6 anys intensos, però tots en tenim ganes. Això sí...no hem d'oblidar mai d'on venim, ni qui som ni gràcies a qui som així. Ahir ja ens van deixar pels núvols tots els profes...no cal dir res més.  De ben segur que el contacte amb molts d'ells, ja sigui companys o profes, no es perdrà. Sort, molta sort a tots! I és que la generació '93, és ÚNICA.

http://www.youtube.com/watch?v=1olAyKEV3Vg

I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
I m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
Que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
Quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
Que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
I vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
I agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.


Amagat en "som molt joves per tenir res massa clar",
Amagat en "no sé què és, però, nena, no puc respirar".