petits però grans, molt grans

Reconec que quan s'acosta la tarda de dilluns, dimarts i divendres, molts cops tremolo. Si tens un bon dia, doncs mira, no et fa res, vas a donar quatre lliçons, t'entretens, i a sobre guanyes algun que altre benefici econòmic. Ara bé, quan tens un mal dia i a sobre has de fer front a nens petits, fa pal, molt, i tot se't fa una muntanya. Però és quan tinc aquests mals dies quan més m'acabeu animant, gairebé sempre surto de les classes amb un somriure i amb el pensament de..."Ai Laura, veus com no n'hi ha per tant, si a sobre t'han fet passar una bona estona i t'han alegrat!".

Això s'acaba, adéu classes de volei i tot el que comporta: els crits als quatre de sempre perquè no escolten i es passen l'hora d'entreno barallant-se, la infinita paciència amb els més "patosos" que no hi ha manera que facin bé el toc de dits; adéu estressants classes d'anglès i repàs als dos nens més inquiets de Vidreres que molts cops m'heu fet estirar dels cabells i, a sobre, les notes d'anglès de l'escola que no milloraven; adéu a la classe d'anglès dels divendres amb ella, una de les nenes més encantadores que conec, que a cada classe m'explicava allò que més la inquietava, el seu dia, el que faria el cap de setmana, etc. Admeto que l'hora dels divendres molts cops se'm passava volant: hem arribat a xerrar sobre dibuixos animats com la Doremi, a veure vídeos i cantar les cançons en anglès, a que jo li ensenyés tots els meus clauers i les cartes de la Sakura, a que m'expliqui els contes que escriu, etc.

I és que moltes vegades, eren tots ells els que em donaven lliçons a mi. Potser no sobre el toc d'avantbraç, ni sobre el present continuous, sinó de coses molt més simples, lliçons de vida. Durant unes hores a la setmana, se m'enduien al seu món, on els problemes no hi tenien lloc, només la diversió, els somnis i la innocència. I on la vida semblava tan fàcil...

Qui sap si aquests seran els meus últims alumnes, però el que és evident, és que han sigut els primers i, per tant, els més especials, els meus amics i amigues.

***
Per poder estimar els altres, primer hem d'estimar-nos a nosaltres mateixos, sembla fàcil, però molts cops se'ns oblida.

Llançar paraules d'amor amb la mirada.