Sé que ha sigut un dia important, un dia clau per a tots els catalans. He votat convençuda i amb il·lusió, després de molts dies escoltant tot d'opinions i acceptant-les i parlant el que jo creia i el que no creia bé. Però la mitja hora que he estat prop de les urnes, només s'olorava a perversió, intolerància, poc respecte, segregacions i derivats...M'ofegava. No pel fet de votar, sinó per haver enganxat els últims minuts i, per tant, les aglomeracions de cada partit polític a l'espera del recompte de vots. 4 o 5 grupets de gent gairebé en rotllana, mirant de reull als altres, nerviosos, ansiosos, il·lusionats. Fins aquí perfecte, fa goig la democràcia. Però acostar-te a un d'aquests grupets d'un partit X i venir-te ganes de vomitar i de plorar. Només paraules crítiques contra els altres partits, suposicions, insults, desprecis...Anomenar "gitanos" a una determinada gent que té el mateix dret a estar allà com ho estàs tu, sigui quina sigui la seva ideologia. Odi. Com hem arribat fins aquí? Tan cagats estem de nosaltres mateixos, tan atemorits, tan buits? Si miraves el panorama amb les ulleres de la humanitat, veies els murs invisibles que separaven cada grup, amb un cel negre i trons per tot arreu. Estúpida la metàfora però encara era més estúìd el comportament que es desprenia. Comportament dominat pel poder. Segurament en sé poquíssim de tot això de què parlo, però aquell ambient era irrespirable per a mi. Continuo pensant que la política és necessària, però està pervertida totalment. I continuo aferrada a la utopia que cal i s'ha de canviar. Començant des d'un mateix, des de baix. Cal tornar a humanitzar-nos.
Sincerament...em quedo amb la resta del dia, amb una petita però intensa experiènia d'intercanvi de valors, coneixements, opinions. Com ha dit ell: "un tipus de gent tan maca que no sabia que existia". Gent senzilla, compromesa, coherent, transparent, motivada, altruista. Adjectius que no trobarem a la gent que surti guanyadora en el dia d'avui a les eleccions. Canviar quantitat per qualitat. Som molt molt petitets i petitetes, fem coses humils, però que donen fruit i es multiplica. És esplai, cau, diga-li com vulguis, i avui nosaltres, enlloc de competir i segregar-nos, hem cooperat i ens hem unit. I us asseguro que l'aire que es respirava era pur, net, impregnat de pau i amor i compromís per fer un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada