If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimarts, 27 de novembre del 2012

tardes amb gust de xocolata

Per fi ha arribat el fred, el vent sec, la sensació de tenir el nas congelat i voler posar les mans a les butxaques. Per fi ve de gust passejar sota les llums i entrar dins una cafeteria, o bé crear el teu propi berenar amb bona companyia en un dia de pluja.
Malgrat triguis gairebé el doble per desplaçar-te, cada cop m'agrada més el bus que el metro: pots embadalir-te mirant per la finestra mentre escoltes riures i converses de l'altra gent i fas volar el cap qui sap on. Aquí la gent parla, conversa, riu, es queixa, es comunica, estem vius! Tot el contrari al metro. Aquí no em vénen ganes de llegir, estic massa ocupada mirant el va i ve de la gent, i si plou, encara més. I, si tornes d'una bona tarda, encara més. Submergir-te en un ambient familiar però alhora nou: facultat de biologia, una associació ecologista amb membres que coneixes i escoltar tot de punts de vista arrel d'un documental. És la universitat, és la meva universitat, i cada facultat és un món. Aquesta en concret està decorada en plan naturalista, amb tot de plantes que pugen de les parets, vitrines amb exposicions d'objectes naturals, etc. La de lletres és ben pintoresca, sembla el castell de Harry Potter, amb escales majestuoses que et porten a mil racons, ambient noucentista, aules enormes, olor a lletres i llibres, un pati central. Sobrietat. I la meva, bastant acollidora i femenina, aules decorades amb murals que sembla que entris a una classe de primària. Enmig de la natura. Mica en mica vaig palpant el món universitari: la gent, els llocs, les activitats, l'estil de vida. I m'agrada, molt. I entre els vidres mig entelats i el soroll del degoteig de la pluja per la finestra, una idea d'un nou projecte et ve al cap. Ara s'ha de conrear.

http://www.youtube.com/watch?v=RaDncGbTo9w

Tardes amb olor a pluja i amb gust de xocolata.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)