where is...?

Sou diferents, però tinc una sensació molt semblant quan estic amb cada una de vosaltres. Em transmeteu alguna cosa...que ningú més fa. Connecto d'una manera massa especial amb les dues, que no puc explicar amb paraules. Maneres semblants de pensar i de fer, potser. El que sí sé és que tinc la mateixa cara de felicitat quan estic al vostre cantó. Enserio, no em cal res més, xerrar amb vosaltres és suficient per fer-me sentir feliç, per oblidar-me de qualsevol preocupació. M'he adonat que amb les dues he viscut experiències semblants i curioses...i és que fer alguna cosa juntes sempre és una agradable aventura, en què ens passen coses de tot tipus, coneixem indrets nous, gent nova, ens agafen atacs de riure per tonteries, podem formular la pregunta de..."where the hell is...?", ens parlem amb les mirades, sabem quan estem bé i quan no ho estem tant, ens sabem sorprendre de la manera més encantadora amb petits detalls...malgrat no ens veiem cada dia. Potser és que no he trobat ningú que es prengui la vida com ho fem nosaltres quan estem juntes. D'una manera tan...lliure? Simple? Flexible? No sabeu com em sento d'afortunada només en pensar que puc confiar en vosaltres sempre que vulgui. I saber també que compteu amb mi. Diuen que al llarg de la vida la gent va entrant i sortint de la teva, deixant petjades, i que només algunes d'elles, les quals es poden comptar amb els dits d'una mà, hi són permanentment. Diuen, també, que les persones s'han de deixar fluir, que no les podem retenir a menys que elles no vulguin, però alguna cosa per dins em diu que vosaltres dues sou dos dits de la meva mà. Dos peces que m'ajuden a brillar. Sou úniques.