Us heu parat mai a observar com es veu el món des de la finestra d'un avió? Un dia que faci sol, evidentment. No us sembla un indret perfecte? A vol d'ocell es percep un lloc silenciós, tranquil, on la gent viu en pau, sense problemes de colors, fronteres, diners, etc. Tot sembla un. I el color verd predomina. Com pot haver-hi escalfament global en un món així? I guerres? Com podem tractar tot tan malament i descuidadament? Ens creiem gegants, els amos de tot i de tothom, quan en realitat no som més que un gra de sorra en un gran desert. Ridícul.
Volem créixer en tot, menjar-nos els recursos (els propis i els dels altres), els diners, ser els millors. Potser hauríem de voler créixer en valors, ser més humans, voler ser els millors en compartir i ser humils. Espero no haver dit cap oxímoron.
People worry if children play with violent games or with weapons. It is thought that they'll grow violent and will disbehave. But what happens with all the heartbreaker, rejects and frustration songs? It's life, too! Pain and heartbreaks, it's real, real life.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada