2.07.2011
Quan ens submergim en ambients nous, ràpidament volem encaixar en algun lloc, trobar gent que ens accepti, sentir-nos còmodes, integrats, etc. Però sovint oblidem que per encaixar on sigui, primer hem de tenir totes les nostres pròpies peces encaixades: hem de saber qui som, com som, on som, on volem anar i amb qui. Sinó, sempre ens sentirem desplaçats o en ambients que no són els nostres, no creieu?
Quan tothom és nou a algun lloc, tothom s'obre, tothom s'espavila, es presenta, parla amb aquell, amb l'altre...i en un no res ja tenim algú al cantó i ens sembla que tota la vida ha estat així. Ara bé, les coses canvien, i es va més enllà de la primera impressió. També et poses a prova a tu mateixa, veus que encara ets tímida, que costa obrir-se, que costa trobar el teu ambient...temps.
7.07.2011
Si et pensaves que tots els dies serien flors i violes, anaves ben errada Lauri! Avui...és un d'aquells dies en què et sents totalment invisible, inútil, dèbil, sola, i no tens ganes ni de riure, ni de parlar amb ningú, i et preguntes "què collons faig aquí?" I penses que et queda un infern abans no puguis tornar a casa, amb els teus, on tot seria més fàcil, on et farien riure, t'abraçarien, et farien sentir còmode, estimada. Fa molt que no abraço de veritat a algú. Ara per ara no em surt. I per primer cop, se m'han emboirat els ulls i he sentit aquella pressió a la gola. I només em faltava sentir la veu de la meva família, tan propera, tan càlida, sempre trucant quan més ho necessito, i et pregunten si estàs bé, i tu contestes un fals sí, mentre mires cap al cel, com si poguessin llegir-te la mirada. Potser és que no trobes el teu ambient, no ets completament tu. Mira't al mirall, recorda qui ets i com ets, somriu, i surt. Potser ara, avui, t'has adonat d'on ets i del que et queda, i també del que no tens. Dies de tot.
***
Vull traslladar part de les vivències escrites en llibretes a l'ordinador, per compartir-les, per tenir-les online, per tot. Aniré transcribint escrits d'alguns dies, no tots, ja que molts no diuen gaire res o bé són massa personals.
Dia estrany. Tot se'm fa estrany...suposo que és normal. Només faig que recordar coses, comparar-ho tot. No pensava que m'enyoraria tant com ho estic fent...tot i que ara no me'n tornaria. L'experiència ha estat...bff...més que bé. M'emporto tantes, però tantes coses a la maleta.........tantes imatges, cançons, gent, bromes, moments, converses, llocs...no sé....em sento plena, més completa, més segura de mi mateixa, més gran. Sona estúpid, però és així. En fi, ja aniran apareixent sensacions i anècdotes durant aquests dies pel blog...acabaré d'Scarborough fins al monyo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada