És curiós. Si vaig a una llibreria, la secció on em torno més boja és la dels llibres de viatges (informació sobre els països, guies, recomanacions d'indrets inhòspits...). Si faig zapping a la tele, allà on facin algun programa o reportatge sobre viatges, el deixo i el miro amb els ulls ben oberts. Si haig d'inventar-me alguna història, situaré l'acció en indrets llunyans, i faré que els personatges viatgin, una constant dels meus escrits. Si juguem al trivial o qualsevol joc de preguntes, em decantaré per les que siguin de geografia, de fet, m'encanta aquesta assignatura. Saber el que passa a tot arreu, conèixer el món. Pel treball de recerca vaig escollir el tema del turisme sostenible. Tinc una llista dels llocs on m'agradaria viatjar, fins i tot viure-hi. L'altre dia em vaig comprar una capseta de títol "50 places to see once in your life".
Moviment. Tot és moviment, ganes de veure, conèixer, meravellar-se, aprendre, viatjar. Tot és ambició. Sí, tal com em va dir el meu pare anglès, sóc una persona ambiciosa, en el bon sentit, suposo que ho deia. Sí, per la cara que feia devia ser en el bon sentit. A vegades em passo amb les meves aspiracions, potser són massa altes, potser són masses. Què dimonis! Mai són masses! We just live once! No sé...espero que aquestes ganes de moure'm no se'm passin mai, i encara menys, que algú me les tregui. De fet, és el que em manté viva: l'esperit aventurer i somiador. Que el món és enorme! Filtrar-se pels indrets més inhòspits com l'aigua es filtra entre la terra quan plou, no quedant-se a la superfície. Mentre tingui llibertat per fer això, per viatjar, a la vida em caldran molt poques coses més. Amb això, ja ho tinc pràcticament tot.
I és que quan ho faig, quan viatjo, sento la necessitat de retenir tots els sentiments que sento al contemplar tot el que veig, oloro i escolto, ja sigui fotografiant-ho, plasmant emocions en paraules escrites o inspirant ben profundament l'aire que m'envolta. Però sobretot, obrint bé els ulls i la ment. Engreixant-me d'experiències.
Pròxima parada...el cim més alt i emblemàtic de Catalunya: la Pica d'Estats. Let's go! A vegades no cal agafar un avió o estar a milers de quilòmetres de casa teva per viatjar. Viatjar comença, precisament, quan fas la primera passa fora de casa teva i vas amb els ulls i la ment, ben oberts. Senzillament això. La gràcia rau en inventar-se un mateix les seves pròpies històries! Fins a convertir-se en part d'elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada