15.07.2011
2 setmanes. Però només una que hem tingut una relació més estreta. Una setmana intensa amb ell, amb els 6. Ell és el primer a marxar. Un "bye bye" que ningú sap si és un "see you later" o les últimes paraules que mai més intercanviarem. Sembla mentida però...fa pena. Conèixer una persona, passar una setmana fantàstica al seu cantó i que en un minut desaparegui. No em vull ni imaginar quan jo hagi de marxar, de tota la gent que m'hagi d'acomiadar. Temps, espera't! Però suposo que això és el que fa que aquesta experiència sigui encara més emocionant! Gent i indrets que entren i surten de la teva vida com si d'una boca de metro es tractés. Tot concentrat en un mes, en 30 dies. No sé...em fa la sensació que aquestes experiències tot just comencen, són l'inici d'un cúmul de vivències que em vindran a partir d'ara. Potser ha sigut clau venir aquí just aquest any de la meva vida. El primer, però no l'últim.
Ahir nit vam anar per primer cop a un puc de la ciutat. Quan vam entrar sonava Blowin in the wind. Bona música, bona companyia, xerràvem de tot, rient, explicant els nostres plans...I et vénen ganes de quedar-te a viure a algun lloc així. England, Ireland...
17.07.2011
Ahir vam anar a Liverpool, un dels llocs que tinc a la llista de llocs per visitar algun dia. Ja puc treure'l de la llista. Sabia que la ciutat no era gran cosa: molt comercial, apagada, industrial, grisa....excepte un carrer, el qual val per tota la resta. Allà es trobava The Cavern Club, el local on grups com els Beatles, The Who, Queen, etc., tocaven. Primer et trobes amb una estàtua d'en John Lennon davant una paret plena de noms de grups i músics gravats en ella. Després hi ha el famós local. Impressionant. Com si estiguéssis al tunel del temps i tornéssis als anys 60. Tres pisos d'escales i finalment entres al local. Parets plenes de pòsters de mil i un cantants, llums tènues de colors, tot ple de signatures i dedicatòries per les parets, taules de fusta, recreació d'un escenari on encara toquen grups, etc. Cada detall!! Hi tornaré, sens dubte, a escoltar la música que toquin.
Visc a un minut d'un pub, cada cop que passo per davant, se'm posen els pèls de punta! Ahir sonava Knocking on heaven's door, i no puc evitar aturar-me uns segons i escoltar el so de la guitarra i l'harmonica.
I'm tired of trying
Your teasing ain't enough
Fed up of biding your time
When i dont get nothing back
And for and for and for
When i don't get nothing back
Boy, i'm tired
http://www.youtube.com/watch?v=t3RMO_MWZIg
Necessito més espai per emmagatzemar records, moments, imatges, gent, llocs, riures!!!!!!!!!!!
experiències que marquen, eh? ^^ Un canvi així mai et deixa igual! :)
ResponElimina