El motiu de viure? La recerca de la felicitat. Tots volem viure una vida feliç. Qui vol dolor, foscor, soledat i amargura? [
Everybody wants happiness and nobody wants pain. But you can't have a rainbow without a little rain] Però com podem assolir aquesta felicitat? La resposta és terriblement senzilla: intentant ser bones persones, és a dir, evitant el mal, deixar tots els sentiments negatius de banda: el rencor, l'odi o l'enveja, fent bones accions que ens surtin de dins com compartir o ajudar, donant el millor d'un mateix...i
estimar. Estimar allò que tenim, allò que som. Però què és estimar? Desitjar la felicitat pels altres, donar-ho tot, purament, sense importar-te res més, fer sorgir aquell sentiment ben de dins, fent que sigui ben sincer. Ser honestos amb nosaltres i amb els altres. Òbviament, si no ens estimem primer a nosaltres mateixos, no podrem estimar mai els altres. Si no ens estimem, és impossible estar bé amb un mateix, per tant, serem infeliços, llavors, essent infeliços podem desitjar la felicitat aliena? Difícil. Primer hem d'estar nets per dins, llavors podrem repartir coses bones al nostre entorn.
"The more you believe in yourself, the more other people believe in you"
Ser feliç és transmetre amor als demés, riure i plorar al mateix temps. De fet, si tothom fes això, tothom estaria agraít amb tothom, i és al donar les gràcies quan sentim de ple la felicitat, quan valorem tot el que els altres ens han ajudat al llarg del nostre camí. En aquesta vida, el tresor són els nostres amics. A que no sembla tan difícil tot plegat? Només es tracta de prioritzar, d'intentar ser feliç i fer feliç els altres [estimar-nos i repartir amor als altres], unir aquesta felicitat a la vida quotidiana i al nostre futur.
I és que és ben cert allò que diuen..."we never see what we have; only what we
had". Per això, valorem el dia que passa, perquè ja no tornarà. Cada dia tenim l'oportunitat per ser feliç. I és que no és cap objectiu, sinó un estil de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada