Un dels molts adjectius que em definirien seria aventurera. Sí. Des de petita que m'agraden els reptes, l'acció, l'aventura. Si anava a la platja, havia de bucejar, inventar-me històries de vaixells enfonsats i que jo era una sirena, trobar tresors, pedres, peixos, escalar les roques, llançar-m'hi...I si anava a la muntanya, quant més estrets i complicats fossin els camins, millor. I si podia, escalava tot el que podia. Com ara. Avui hem anat a fer una volta en vaixell (Sea Cruise), a mig camí s'ha posat a ploure, cada cop més fort, entrava aigua per tots costats, el vent era fred, el vaixell es balancejava sense parar, tothom marejat i assegut. Doncs a mi m'ha encantat! Pel meu cap rondaven mil i una històries d'aventures i fantasia, com si fos la capitana del vaixell! Tot el que trenqui amb la monotonia, m'encanta. Com quan era petita i tenia el meu propi vaixell (el llit) i era la que protegia tots els passatgers (ninos) de la tempesta. Jack Sparrow power!
12.07.2011
Segona setmana. Tot molt millor: amb l'entorn, amb el grup, amb la família, amb mi mateixa. Sí, ets més tu. I et sents més a gust. I si de cop et falta alguna cosa, quan sents la veu dels teus per telèfon o per internet, acabes amb un somriure d'orella a orella que és impossible d'amagar! És com l'empenta que et falta perquè tot sigui perfecte. Et sorprens per la quantitat de petits moments insignificants que et fan somriure com una tonta! I riuries sense parar, però t'has d'amagar! Quan recordes moments del passat, d'aquí i d'allà; quan veus alguna cosa a classe que et fa gràcia, quan et trobes a gust, quan t'adones d'on ets, quan no saps per què però estàs content! (això últim és el millor de tot!!).
Dia complet, activitats interessants a classe, dinar al jardí amb tots els nous amics, tot rient i xerrant, després un partidet de tenis de dobles, on els músculs que més he treballat han sigut els de la cara, de tant riure. I ara...a sopar fish n chips i a la "disco".
***
Why are we so frightened to be alone? That's why we need to have always a relationship.
Doncs hem de ser valents a prendre decisions, a estar un temps per dedicar-lo exclusivament a nosaltres mateixos, a no tenir ningú que ens digui paraules boniques i ens regali carícies i petons. L'amor és addictiu, cec, moltes vegades injust, i inexplicable amb paraules, sovint porta maldecaps, per això val més tenir breaks, deixar que tot flueixi, dins i fora d'un mateix. Quan alguna cosa no t'omple, per què continuar? I és que el món és enorme, per què continuar amb allò que no rutlla? Què fàcil és fer preguntes. No hi ha res com sentir-se segur i confiar en un mateix, ser sincer amb un mateix i estimar-se. D'aquesta manera, avances més ràpid i amb un pas més ferm, et tornes immune a allò que no val la pena amoinar-se.
Va....què bé m'anirà aquesta setmaneta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Sí, pensava que no voldria marxar, un altre cop, però sí, vull tornar a desconnectar, vull més temps amb mi, amb elles, parlar, riure, ballar, nedar, caminar, estimar! Com si tot estigués planejat, com si fos tot expressament....ja diuen que el temps posa tot al seu lloc, i diguin el que duiguin, és la frase més certa que s'ha dit mai, això sí, sempre i quan facis sempre el que el cor et dicti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada