If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimarts, 16 d’agost del 2011

three, two, one.......

27.07.2011

Sembla ser que els dimecres són el meu dia. Sigui on sigui! Avui m'ha costat molt llevar-me, però ha valgut tant la pena! Primer hem visitat the Robin Hood's Bay, un petit poble de costa, amb carrerons petits i estrets, amb quatre botiguetes d'artesania i una platja impressionant que amb la marea baixa oferia un paisatge ben pintoresc, amb tot de roques i petxines incrustades.




Després hem anar a Whitby. Com el primer cop que hi vam anar, m'ha encantat! Poblet mariner amb tot de botigues típiques i artesanals, carrerons antics i ben decorats. Olor a comfortable i acollidor. Hem fet algun gasto en xorradetes i amb el pressupost a 0% i la panxa ben tipa hem anat a Goathland, on es trobava l'estació de Howards. Preciós. Semblava que haguéssim retrocedit en el temps. I per últim, hem visitat un poble on hem menjat un deliciós gelat. Un poblet amb un parc, un riu, ànecs, ponts, arbres i verd. I el sol, finalment, ha sortit. I entre poble i poble, a cada trajecte en el bus estàvem envoltats de verd. M'encanta perdre'm mirant per la finestra el paisatge, mentre anem sobre una estreta carretera, envoltats de verdor. Miris on miris, només pots veure natura, i olorar l'herba dels prats.
Encara que estigui cansada, tinc ganes de fer coses!




28.07.2011

Quan he obert els ulls a les 8 del matí, el primer que he fet ha estat mirar per la finestra, com cada dia, però avui era diferent. Avui hi havia més claror de la normal. No pot ser. M'he aixecat de cop i he comprovat que el cel estava blau i el sol es deixava veure al complet! Increïble! He fet una dansa d'alegria matinera per l'habitació per celebrar-ho ihe començat el dia amb encara més ganes!

Puc dir que m'he banyat al mar del nord. Pensava que seria més dur, ho he pogut suportar força bé. Quina descàrrega d'adrenalina! M'ha encantat! Després, una bona dutxa i direcció al Pizza Hut. De camí, escoltant l'MP3, em sentia radiant. Que com em sento avui, aquests últims dies? Em sento capaç de pujar una muntanya corrents! I mentre sopàvem, i rèiem, i cantàvem i ballàvem al karaoke, i escoltàvem bona música al pub, pensava en què volia aturar el temps, però també volia avançar-lo per veure la meva gent. Solució: carpe diem.


Són les 23:30 de la nit. Sé que no em podré adormir, per molt cansada que estigui. Ahir ja em va passar, els nervis em poden. I demà...l'últim dia. Barreja de nostàlgia i alegria. Good night.

29.07.2011

El compte enrere ha acabat. Últim dia. Última nit. Tornar a connectar amb la vida de sempre, acomiadar-te de tota la gent que has conegut durant quatre setmanes. Sembla poc, però és increïble com en poc temps ens podem adaptar a tot i a tothom, com si tota la vida hagués estat igual que aquest temps. Tot ve, tot passa, tot acaba. Allò que miràvem amb il·lusió amb els peus de puntetes i la mirada endavant, ara ho mirem amb nostàlgia, satisfacció i alegria mentre caminem i girem el cap enrere. Sí, he aprofitat el temps, he tingut up & downs, he après masses coses, conegut gent d'arreu, i llocs, i a mi mateixa una mica més, a encarar-me amb el món, a obrir més els ulls. I això, probablement, és només un dels primers esglaons.
Adéu passejades pel town center, adéu compres al meravellós Poundland, adéu els dimarts a la disco ballant sempre les mateixes cançons repetitives i perseguint els guapos italians (amb nòvies), adéu als 28 packed lunch que he menjat cada dia, adéu als atacs de riure a les classes d'en John, adéu a les bromes d'en Pau, adéu a les quedades a la cantonada de cada matí i vespre (els dijous), adéu a l'olor a pluja i fish n chips i mar, adéu a tots els guies divertits, pesats i no tant, adéu a les múltiples converses sobre el temps de cada matí esmorzant, adéu a l'horror de passejar pel carrer mirant el cel vigilant que no se'ns cagués una gavina, adéu a cada excursió, adéu als partits de volei a la platja, adéu a les delicioses chips del capvespre, adéu al fred hivernal en ple mes de juliol, adéu a cada sessió de cine a casa la Sarah, adéu a cada riure, cada conversa, cada estona amb tota la gent. Infinites. Impossible recordar tot ara. Impossible oblidar-ho. A reveure!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada