24.07.2011
Diumenge. Dia lliure. M'he llevat més d'hora de lo previst, tenia encara tres hores abans de sortir i anar on havia quedat amb elles. M'he posat a llegir...el temps ha passat volant i he baixat a esmorzar. Em moria de gana!! La casa era tota per a mi sola. Quina sensació de buidor! Un diumenge esmorzant sola en aquella casa tan gran, mentre imaginava tenir la meva família per allà, amb la música de RAC 105 que arribava des del menjador. He sortit 35 minuts abans per anar a la botiga de discos, però m'he entretingut també a la de llibres...ja hi tornaré. Sí, encara era el que volia! Sense dubtar-m'ho massa l'he agafat i he pagat els 17 pounds. Una gran i cara compra, però agradable!
A mesura que les hores anaven avançant, els núvols s'anaven fent enrere fins que ha quedat un cel totalment blau i un sol ben enèrgic! Sabia que avui seria un gran dia! Ens hem endinsat pel penya-segat, seguint el caminet, envoltat de verdor. Sabia que m'encantaria. Em recordava al nord d'Irlanda: verd, mar, roques, penya-segats...I amb el dia de sol, ha arribat tot el que em manacava des de feia dies: vitalitat, energia, ganes de riure i parlar i disfrutar i fer coses! Adéu setmana merda! Adéu cansanci, tristesa i derivats! Aneu-vos-en per on heu vingut, que haig de fer lloc a l'alegria que m'acompanyarà durant aquests últims cinc dies. Sabeu? M'alegro de no haver agafat el tren d'ahir. Tot el que m'hagués perdut! Un dia d'inspiració. Fins i tot hem posat els peus al mar! I he parlat amb un socorrista molt guapo. Llàstima que l'aigua estava massa freda com per fingir que m'ofegava. Un cop a casa hem sopat al jardí, com el primer dia. Sunshine, bona companyia i el caliu d'un atípic English day. Amb l'home hem estat parlant de viatges, de plans, i de tot, mentre per dins pensava que no s'està tan malament, aquí, al cap i a la fi. I que el meu anglès ha millorat molt! La cara m'ha quedat com un tomàquet, m'he dutxat, i aquí em trobo, escribint al llit, mentre escolto el cd nou, d'Oasis, i espero que passin els minuts per menjar-me el bocata que m'he comprat. I, de pas, menjar-me jo els minuts, que avui tenen gust a dolç.
El més important d'un viatge és que, al final, la motxilla o maleta et pesi molt més que a l'inici, i no sigui, precisament, a causa de la roba i els souvenirs.
26.07.2011
Era especialista en mirar més enllà de la finestra. Trobava paraules entre arbre i arbre; sospirs i desitjos que volaven per l'aire; somriures que s'amagaven rere els núvols i olors de somnis que es camuflaven entre la verda herba del prat. I amb cada ingredient fabricava la més exquisita poció de l'estimada felicitat. Tot rau en saber veure més enllà dels objectes. Modificar-los, si cal, al propi gust. Exprimir l'essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada