El dolor és l'agulla que se'ns clava i ens obliga a reflexionar sobre la vida. Però si tenim por de trobar respostes, d'encarar la veritat, llavors no tenim res a fer, i continuarem lligats a la frustració i a l'amargura. És com descordar-se les sabates.
És cert que a vegades ser forts ens fa quedar sense forces, és llavors quan hem de descansar, retirar-nos, i tornar a agafar forces, les quals es troben dins nostre, això sí, sense perdre mai la fe de trobar la solució a tot, que no és el mateix que aconseguir allò que es vol, sinó agafar camins alternatius, estar en pau amb un mateix. I mentre ho busquem, no perdem l'essència que ens fa ser qui som.
Quan tractes d'entendre-ho tot,
no entendràs res.
La millor manera és entendre's un mateix,
i llavors entendràs tot.
The more faithfully you listen
to the voice within you,
the better you will hear
what is sounding outside.
Que només tenim el present. De records no vivim, i el futur el construim amb el que fem i som al present. Fora pors del futur! Sé el que tinc, el que sóc, i el que vull. No sé el que tindré, ni el que seré, ni què voldré, però...què més dóna?
Som diumenge, no m'enfonsaré, no comptaré el dies que queden per dijous, ni fugiré quan acabin les classes. Plou, però dins meu el cel està més clar que mai. I si es torna a ennuvolar, cridaré el sol amb totes les meves forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada