La gran veritat que jo he viscut a la meva vida no són les religions ni les
polítiques... són els llibres!
Un debat polític. S'acosten les eleccions estatals, la cosa està calenta. Com a estudiant de ciències polítiques que sóc, potser m'hauria de mostrar més ficada en el tema, estar de part d'un i en contra de l'altre, debatre les propostes i dir la meva opinió. Doncs no sé...em rellisquen els polítics, no m'identifico amb cap (potser per falta d'informació, ja ho sé), res del que diuen em convenç. El debat va ser repugnant. Els debats no haurien de servir per mostrar-se transparents al públic? Per fer-li arribar sense embuts les propostes que creuen convenients? Per innovar i voler arreglar les coses? Doncs jo vaig sortir amb la sensació d'estar feta encara més un embolic. Allò semblava la jungla, a veure qui podia deixar més malament l'altre, sense mirar cap a casa seva, sense preguntar-se els seus propis errors.
I tots parlant eloqüentment, per fer-se els savis, per deixar bocabadada la gent. A veure coi, es tracta d'arribar al públic, de fer-se entendre, de ser clars i sincers! Honestedat....no lliga gaire amb política. Tenim problemes greus, tant econòmics com socials, la gent està farta, l'economia no s'aguanta. I encara ells s'omplen la boca amb paraules buides i promeses que no compliran! Si hi ha problemes, el que cal és unió, tots a una, posar el benestar de la societat per davant de tot, per davant d'ideologies i diferències! Quantes més propostes de pensaments ben diversos, millor! De totes les propostes que surtin, que les exposin a la gent, i aquesta les voti. Hi ha crisi, no? Doncs anem a solucionar això. Bé que va haver-hi unió i conscens quan Franco va morir, la societat havia de fer front a un nou ordre, i tots es van posar d'acord, van anar a una, van cedir, van proposar, van estar d'acord, van discutir positivament....i es va arribar a la democràcia. El d'avui dia és democràcia? Només fem que ressaltar diferències! Que competir! Tot és tan individualista....
On queda allò que feien alguns poblats de que fins que tot el poblat no tingués menjar, el cap no menjaria, i fins que tot el poblat no tingués abric, el cap no s'abrigaria? Falten "polítics" que mirin més enllà dels seus nassos, que sentin els problemes de la gent, que els vulguin solucionar per sobre de tot i els sentin amb el cor, que es deixin de tonteries i de paraules buides, falten polítics amb sang calenta, amb voluntat de canviar, millorar i progressar, no econòmicament, sinó socialment.
Potser per això em tira molt més el món de les organitzacions internacionals, que és un conjunt de persones que van a lluitar per una causa (que molts cops fracassa), per sobre d'ideologies.
Quan la gent es mor de gana, què més dóna ser de dretes o d'esquerres? És que....no ho entenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada