sincerament, no em cal res més.

http://www.youtube.com/watch?v=6omZ5GsuGrI

Tot va començar amb una trobada, un sopar, per parlar de plans, de projectes, de futur....però crec que ahir nit, vam viure el present més que mai. No cal gaire cosa per anar-te a dormir amb un somriure a la cara i un sentiment de privilegi extrem! Un sopar, mirar les estrelles allà on ningú ens pogués molestar i dues hores de xarrera dins el cotxe, escoltant punts de vista, bromes i una mica de bona música. Diuen que la felicitat és estimar el moment, és a dir, no voler estar en cap altre lloc ni cap altre moment que en el que estàs. Doncs....això.  Un dissabte nit diferent, sí, ni festes, ni discos ni grans plans, però és que no feia falta...la companyia era la millor que es podia demanar. Com voleu que no tingui por a no trobar gent com vosaltres a la ciutat?  A no ser tan feliç com vosaltres em feu sentir? El llistó està molt alt.

Un cap de setmana que m'ha carregat les piles al 200%, un cap de setmana de relax, de pau, aprofitant cada segon al màxim per tal que em donés forces per tota la setmana. Des d'un divendres com els d'abans, a la biblio amb ella i després a tenis, fins a un dissabte nit sublim. Envoltada de gent magnífica, d'ells 5, els de sempre, fins als altres que poc a poc van formant part de la meva vida.

És diumege, el dia que més odio de la setmana, però aquest cop és diferent. No em fa res marxar cinc dies a la ciutat, aquesta cada cop m'agrada més, i sé que he aprofitat aquest tres dies com res, i que ara toca seguir endavant i menjar-se una altra setmana, esperant el cap de setmana vinent, que segur que serà igual o millor. 

Respirar cada trosset d'aire, captar amb els ulls cada imatge del cel, cada paisatge que només el poble ofereix, sentir el batec dels teus més a prop. Cels purs, clars, que dibuixen la silueta del Montseny, amb el color del crepuscle, cels que et desfan. Cels que enamoren.

Tot aquell que arriba al poder es corrompeix? Jo crec que no...quan una persona arriba al poder, depen del seu grau de felicitat que es corromprà o no. Si ja té suficient amb el que té, si té gent que l'estima al seu voltant, si se sent estimat i ell mateix estima, si és feliç, per què voldria més? Què més voldria? Si la màxima fi de tot és aquesta? Segurament, quan estigués al poder, duria a terme canvis, accions positives, sense corrupcions ni enganys. Ha de ser algú suficientment sensat per veure que si ha sigut feliç durant tot el temps abans d'assolir el poder, aquest no li donarà més felicitat. En canvi, aquells que es corrompeixen, potser és que creuen que amb el poder podran trobar la solució a la seva infelicitat, o almenys camuflar-la. No sé...tot depèn del cor que tingui cadascú. De tota la seva trajectòria. Potser sóc massa optimista...