Em menjaré el món !
la vida és el que passa mentre fas plans per tenir tot lligat
si el món es mou jo no puc estar aturada!
Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc!
No pots continuar caminant endavant mirant enrere constantment. Està bé girar el cap, per no oblidar-te d'on vens, qui hi ha i qui ets, però no pots viure permanentment així, per molt que t'agradi. "No vull fer-me gran", pensava l'altre dia. No pots aturar la teva evolució, però sí que pots mantenir per sempre l'esperit somiador i innocent que et caracteritza. Per molt que el cos creixi, l'esperit el podem mantenir jove per sempre. La vitalitat, els somnis, la innocència, la ingenuitat, els ideals...que no morin mai. Més enllà del que et diguin, més enllà del número que posi a les espelmes del pastís d'aniversari. Són números. I la vida, és molt més que això. Tens un camí enorme davant teu. Deixa't anar, corre i salta, sense por, a cada cantonada trobaràs sorpreses que et faran feliç, o et deprimiran, o et faran riure, a cada pas pots estimar noves coses, nova gent, i si vas mirant enrere, t'ho perdràs. Deslliga't les sabates i surt corrents, tots t'estan esperant. Sí, aquells que encara no coneixes, allò que encara desconeixes. Mira el camí, és verd, frondós, abundant, pur, simple. No podem fer el camí més llarg, però sí més ample!
Salta, Laura! Salta amb totes les teves forces cap amunt i endavant, sense por a perdre el que tens darrera! Sí, viu la teva vida, per tu. És teva, et pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada