Wow..................em torno a sentir capaç de pujar una muntanya corrents. Com trobava a faltar aquest sentiment que abans era tan present. Em sento jo, altre cop, viva, desperta, alegre, amb forces, amb ganes, amb tot. Capaç de tot. Independent, optimista. No vull tancar els ulls, hi ha massa coses a veure, i més en una ciutat. Des que he arribat que els ulls i la llibreta treuen fum. Queden 7 minuts per les dotze, per que acabi el dia. Un dia complet, actiu, un dia dels meus, un dia normal però a la vegada especial. Tinc ganes d'aprendre més i més i més...pel meu compte, investigar, llegir, escriure....Ràfagues que et fan sentir bé...d'on respires un aire més que pur. I vénen de tot arreu!!!!!!!!!!!!!! D'amics, d'amigues, de tietes, de llibreries, de passeigs en bici, de classes anormals.
5 minuts. Podria escriure parrafades i parrafades de coses que he anat anotant avui a la llibreta. No vull que se m'escapi res. Però avui és només dia de sensacions, d'emmagatzemar dins meu, de quedar-m'ho per a mi.
4 minuts. S'acosten bons dies, però tampoc vull espatllar-ho. Així que prou dosis d'optimisme.
3, 2, 1...Avui ha sigut un bon dia, i punt. Ja tocava. El cel està clar, blau blau blau, amb un gran sol que brilla amb força, i sembla que es reparteix entre la demés gent. Oh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada