Nou rècord en el trajecte uni-casa en bici. Les cames, les quals han estats sis hores i mitja de peu, passant fred, quietes, amb nervis, avui han pedalejat com mai, com si hagués de donar la volta al món en un sol dia. Havent dormit unes quatre hores i poc, m'he aixecat al sonar el despertador i cap a fer cua. Sense gens de mandra, sinó més aviat amb ganes. Ha estat el primer cop que he fet una bogeria així, però la causa ho mereixia. S'ha col·lapsat tot, però la gent aguantava, i cada minut que passava, més glòria senties per estar allà. I per fi, al comprar l'entrada, adrenalina pura i dura per tot el cos, satisfacció i felicitat per un acte una mica consumista (però un capritx és un capritx! i un dia és un dia!). Costa expressar tota la barreja de sentiments...per fi el veuré. Per fi sentiré les seves cançons en directe, una cosa de la llista que podré tatxar. És massa! No és un concert qualsevol, és el concert del meu cantant preferit, al primer que hi vaig! Emoció emoció i emoció!!!!
Tornant a casa, amb les entrades a la motxilla, amb el solet acariciant-me la cara, escoltant la ràdio, em sentia una privilegiada, tenia el cap a mil indrets menys a Barcelona, i les cames m'anaven soles. Em sentia no només capaç de pujar una muntanya corrents, sinó de travessar oceans i pedalejar fins a l'últim racó de terra del planeta! Per què? Òbviament perquè se m'ha complert un gran somni, i també, no ho neguem, perquè les coses, últimament, estan sortint massa bé...en tots els aspectes.
Aquella sensació de sentir-te destrossada físicament però radiant per dins, i veure que la teva força de dins, pot més que el cansanci i la son.
http://www.youtube.com/watch?v=TiCxqhu9cio&ob=av3n
See u soon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada