Si vols obtenir plaers de la vida, has de donar valor al món.
El cos mana sobre la ment, no som tan racionals com creiem.
L'home té una voluntat de viure, una força inherent de l'ésser humà, l'impulsa a estar viu i reproduir-se, lluitar per la supervivència malgrat les malalties, etc. I en aquests casos, la raó no hi té lloc.
El romanticisme domina la vida, més enllà dels fracassos i de l'estabilitat i la reproducció.
Hem de tenir una postura més tolerant vers l'amor.
"Per què ell?" "Per què ella?" Per què valorem una persona per sobre de totes les altres, per què fixem el nostre desig en una? I encara que no tinguem els mateixos interessos, continuem obsessionats? "No som lliures d'enamorar-nos de qualsevol". La nostra voluntat de viure ens condueix cap a gent que pugui augmentar les nostres possibilitats de produir descendència maca i intel·ligent, i ens separa d'aquella que reduiria aquestes possibilitats.
L'amor és la manifestació conscient de la descoberta d'un co-pare ideal per part de la nostra voluntat de viure.
La persecució de la felicitat individual i la persecució de tenir descendència sana són dos conceptes que s'oposen, i l'amor ens fa entendre el contrari. El més perfecte no et farà més feliç (la majoria de vegades).
Rebuig i fracassos:
Quedar esbalaïts per la profunditat de les ferides que causa el rebuig és ignorar el que implica l'acceptació. No hem de pensar que hi ha alguna cosa entre nosaltres que ens fa indignes de ser estimats. Simplement, es fracassa perquè no encaixàvem amb una persona en particular per fer un fill equilibrat. No hem d'odiar-nos. Amb el temps trobarem algú que li semblarem meravellós. Potser nosaltres hauríem estat feliços amb la persona estimada, però la natura no: una raó més poderosa per afluixar el nus amb què lliguem l'amor.
Els artistes i els filòsofs donen forma a aspectes de les nostres vides que reconeixem com a propis, però que per nosaltres mateixos no els hauríem entès amb tanta claredat. Quan els llegim, ens sentim menys sols i confusos. Ens ajuden a convertir el dolor en saviesa.
És un consol, també, veure que el nostre cas és un, d'entre milers. Històries d'amor i desamors. El nostre patiment no és una maledicció individual, es fa més comprensible.
La vida es como una montaña rusa, tiene bajadas y subidas, pero es tu elección gritar o disfrutar del paseo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada