24 hores sense parar. Aquests són els dies que m'agraden a mi. Gent aquí, gent allà, cares noves, cares amigues, en cotxe cap aquí, cap allà....crec que en la tarda d'avui vaig conèixer més gent que en els 4 anys que porto a Vidreres. Gent jove, vull dir. On és la gent jove? Pensava sempre....doncs ja està. Primer tota la gent de l'esplai. Em vaig presentar amb les mans buides, amb incerteses...què havia de fer? M'acceptarien? Doncs ja em veieu traginant caixes amunt i avall, netejant terrers, muntant armaris....xerrant amb l'un, amb l'altre...com si portés tota la vida. Capacitat d'algunes persones de fer-te sentir bé de seguida.
I després, amb els nervis a la panxa, començar la nit tan esperada des de feia dies. Sincerament, no tinc gaires paraules...sona típic, però és la veritat. Nits que es viuen, no es descriuen. Conèixer gent tan al·lucinant no té preu. Gent que et sona de vista, com a molt, que els veus llunyans, intercanviar paraules per primer cop i sentir-te, al cap d'un parell de minuts, com si els coneixessis de tota la vida. Gent senzilla, natural, agradable, divertida, honesta....no sé, em sentia feliç, realment feliç entre tots ells. El meu somriure era permanent, no podia posar la cara sèria, mirés on mirés, trobava algun motiu per somriure. Increïble.
http://www.youtube.com/watch?v=Tblreo4pGn8
Els nervis de ser la petita van anar desapareixent, gràcies a la confiança i calidesa que em transmetien tots, que feien que em deixés anar i m'incorporés còmodament a les seves converses i mil bromes. No cal anar gaire lluny per trobar gent així, no cal estar a Barcelona, ni marxar a fer la volta al món, gent que val la pena està per tot arreu, però a vegades costa coincidir. Però com sempre dic...el temps sempre et porta a tot arreu, sempre posa les coses al seu lloc. Sempre i quan siguis tu mateix i avancis sense pors.
No vaig atrevir-me a fer cap foto...volia emmagatzemar aquells moments, però és igual no crec que se m'oblidin. Acabar sentint-te un d'ells, acabar abraçant-te amb algun d'ells, emocions a flor de pell, el regal, la música, els balls, les mirades, les petites confessions...tot. Hi haurà pròxima? Qui sap. Però saber que existeix gent així ja em fa sentir feliç, saber que estan molt a prop, i que quan me'ls trobi, podrem intercanviar 4 paraules i algun que altre riure, ja és suficient.
GRÀCIES. A TU EN ESPECIAL, I A TOTS.
A vegades, els records no ens deixen veure amb claredat el que tenim davant, el present. Com si el cos estigués al present però el cap i el cor en el passat. Et donaria tot si et pogués estimar. I cannot stop dreaming.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada