desperdicien la seva salut per fer diners i després perden els diners per recuperar la salut
anhelen el futur i s'obliden del present i així no viuen ni el present ni el futur
viuen com si mai anessin a morir, i moren com si no haguessin viscut mai
I no entenen que...
no poden fer que ningú els estimi, sinó deixar-se estimar, que el més valiós a la vida no és el que tenim, sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui més té, sinó qui menys necessita
que el físic atrau, però la personalitat enamora
qui no valora el que té, algun dia s'empenedirà del que ha perdut i qui actua malament, algun dia rebrà el seu càstig
si vols ser feliç fes feliç a algú, si vols rebre, dona una mica de tu
envolta't de bones persones i sigues una d'elles
a vegades, a qui menys esperes, és qui et farà viure bones experiències!
mai arruinis el teu present per un passat que no té futur
una persona forta sap com mantenir l'ordre a la seva vida
***
us pensaveu qe la vostra sorpreseta m'havia passat desapercebuda????????jijijijiji
porto tot el dia pensant què dir-vos, quines paraules utilitzar per agrair-vos-ho i mostrar el qe sento, però no em vénen paraules...qe puguin estar mínimament al vostre nivell. no sé què dir-vos, quan alhora us diria de tot. sí! heu sentit bé! la laura no té paraules!!!!!!!!!!!!!!! jajajajajajajajaja
no sé pq ho heu fet.....vale sí, rconec qe m'ha ENCANTAT, i m'heu fet emocionar, però no........no sóc més q ningú per rebre tot això. Sona molt típic, però mentre anava descobrint totes les sorpresetes, era el qe em passava pel cap..."perque? perqe a mi? No, no cal nois!"
ja us ho he dit, no estic gaire insiprada (deuen ser les primeres radiacions mortíferes del nou govern), però alhora m'agradaria expressar-ho tototototoot!! bé.....suposo qe ho intento fer dia rere dia, lluitant per cadascun d vosaltres, pq sou el meu tresor.
Us heu parat a reflexionar sobre el nostre grup (potser hauria d dir família, ja jajaja)? Mireu-nos. SOm diferents, som especials, som únics. Cadascú d nosaltres valem or, imagineu-vos si estem units! Som tonelades de riquesa! I això es nota, es transmet. Som independents, inteligents, honestos, bons, vitalistes...som una passada, us n'adoneu? Què ens importa el que diran d nosaltres? Què ens importa no anar cada dissabte d festa loka? Ens conformem amb la presència duna part o tot el grup per fer qualsevol totneria: estar 3 hores dins un cotxe xerrant, mirar les estrelles, mirar pelicules, estar una estona al pub....el lloc el creem nosaltres, i sempre és perfecte.
I encara mireu més enllà. Com, mica en mica, ens hem anat consolidant, i és que els amics es van "formant" poc a poc. El meu 1r contacte va ser amb en pol, tmb amb en pere, en toni, l'arià va venir després....l'angel estava per allà, però fins fa uns mesos no teníem aquesta relació, després en sergi, qe com sempre diem, una d les millors coses del 2010, i per últim l'altra noia, la sandra, l'últim ingredient per fer un plat exquisit, complet. I tots som el nucli, quan falta algú, ja no és le mateix, pq cadascú d nosaltres té la seva essència que fa qe els altres ens enriquim. La felicitat només és real quan es comparteix, q diuen.
M'he llegit només un cop totes les vostres cartes, ho tornaré a fer, i tinc frases de cadascú d vosaltres incrustades al cervell. Alguns m'heu sorprès, cap a bé, altres m'heu tret somriures, altres alguna llàgrima, però tots tots tots, m'heu fet sentir, mentre ho llegia, la persona més feliç de l'univers. Si hi hagués alguna manera per calcular-ho, segur que el màxim l¡hauria assolit jo. I no precisament pq m'elevaveu pels núvols, sinó pq és increible com puc tenir gent així al meu cantó. Gent qe és capaç de dir-te tot això, de ser tan sincera i fidel. Ja ho sabia q per a mi ho ereu tot, però esqe encara m'ho heu confirmat més. Mireu, si us sóc sincera, aquesta setmana a la pompeu, em vaig sentir molt feliç, vivint a bcn, i vaig conèixer gent fantàstica, i el meu cap va volar...inconscientment em vaig apartar d tots vosaltres, i potser se m'havien oblidat algunes coses, ja no em sentia tan dependent d vosaltres....havia perdut una mica la fe, però....què equivocada anava. Com diu en toni, anem construiunt melodies i tons a la cançó d la nostra vida, però el groove és sempre el mateix, és la peça fixa, la q no es mou, les teves arrels, i auqestes, sou vosaltres. Pq passi el qe passi, canviem com canviem, anem on anem, poso la mà al foc qe costarà trencar aquestes arrels, serà gairebé impossible. Pq.....tenim masses records, massa coses bones per oblidar-ho. i els qe ens queden....
Ja queden enrere auqells dies en qe em sentia pels terres, perduda i amb por de construir el meu propi camí. Pq havia d fer-ne un d nou si ja m'encantava elq e tenia? Doncs bé....poc a poc m'heu donat la confiança per canviar el xip, i seguir endavant, pq m'heu demostrat qe passi el qe passi, allà hi sereu.
Com sempre dic, som el qe ens envolta, així qe, si sóc com sóc, en gran gran gran part és gràcies a vosaltres.
De debò nois.....sou....l'hòstia. Crec que amb aquesta frase resumeixo tot. Agafeu aire per l'abraçada que us espera a aquells qe encara no us he vist!
Encara escriure tantes coses més!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però....tenim tota una vida per anar-les recordant
Bona nit malpariiiiiiiiiiiiiiiiiiiits!
***
"Ei! Tot millor o què? Sí....ja t'ho noto, amb aquest somriure que tens avui, ja l'has recuperat altre cop!"
I per dins et volia dir "És clar! Com vols que no somrigui amb aquesta cara de tonta quan et tinc al davant!"
M'agradaria mirar-te fixament, agafar-te la cara i dir-te, sense presses..."Ets increïble, noi".
Els primers dies després de conèixe't, quan pensava en tu tot se'm removia per dins, sentia un sentiment de pau interior brutal, com mai amb ningú m'havia passat. No sentia els típics nervis, o vergonya, o incomoditat, o gelosia....sinó pau. Per haver-te trobat. Saps? Tenir-te al cantó ja és suficient. I sé que tot just ara comença tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada