la va trobar a una sala mig buida

 L'únic que m'interessa del diari que regalen:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111108/54237644117/lo-triste-es-no-haber-sido-capaz-de-amar-a-mas-personas.html

"Hay demasiada gente en el mundo que vive en condiciones miserables y se acepta tranquilamente; es espeluznante. A la crisis financiera se suma la crisis moral, esa incapacidad de mostrar sensibilidad hacia los demás, y tiene consecuencias catastróficas."

"En las sociedades en las que vivimos, cada vez es más difícil hacer esa distinción entre las necesidades esenciales y las que no lo son. Nos proponen cosas por todas partes, los objetos nos estorban. Nos creamos necesidades artificiales de las que somos cada vez más dependientes. Nos rodeamos de obstáculos que paradójicamente nos impiden llevar una buena vida."

"No fue un sacrificio. A los 20 años me tentó la carrera política, pero comprendí que no podría. Se trata de un oficio en el que hay que mentir constantemente. Es el caso de los partidos que están ahora en el poder en Europa; todos pretenden hacernos creer que ellos tienen soluciones. Me cuesta mucho creer en la política."

"...rebelarse contra los aspectos de la realidad que son intolerables. Hay que estar dispuesto a trabajar seriamente en nuestro mundo interior."

***

Consol per a la frustració... (Sèneca)
Quan el desig topa amb el mur de la realitat, es produeix la còlera. Com reaccionem a les frustracions? Depenen del que entenem per normalitat. Si plou, no ens agrada, però no ens enfurismem extramadament, perquè estem familiaritzats, sabem que algun dia o altre ha de ploure, que és un fet natural. En canvi,  si creiem que tenim dret a obtenir una cosa i ens la neguen, topem amb la crua realitat i ens ofusquem. Per tant, la còlera la causa la convicció.

Hem d'estar més preparats a les decepcions, ja que l'existència no és perfecta i ho hem d'acceptar.
Ens enfadem menys, quan esperem menys. Res no ens hauria d'agafar d'imprevist. La nostra ment ha d'estar atent a qualsevol desgràcia. Pensem que el Bé ens donarà una recompensa, i el Mal comportarà un càstig. I és que no sempre podem relacionar el destí amb els nostres valors morals.

És tan fàcil caure en l'equivocació d'acceptar l'innecessari i refusar el possible, com en la de refusar el necessari i anhelar l'impossible.
La raó ens permet entendre quan els nostres desigs entren en conflicte amb la realitat i ens ofereix la possibilitat de sotmetre'ns, de manera voluntària i no pas de mal humor, a les necessitats. No podem triar els fets, però sí l'actitud amb què els encarem.

Creiem que podem alterar els nostres destins i confiem i patim en funció d'això. Estem subjectes a coses inevitables, hi ha forces superiors als nostres desigs.

***
Una de las partes más difíciles de la vida es decidir si alejarte o intentarlo un poco más...

No importa cuento tiempo piensas que has perdido o desperdiciado, nunca es tarde para aprovechar lo mejor de cada momento.

Esperar poc i donar molt és un bon mètode per trobar l'equilibri interior.

És trist posar un punt i final als capítols de la vida, però si no ho fas, és impossible redactar més històries.


M'encanta l'olor del poble a primera hora del matí i cap al vespre....quan els carrers encara estan prou buits, quan el terra és moll de la humitat, quan les llars de foc es comencen a encendre o a apagar-se, quan pots escoltar el caliu de la nit a dins les cases, mentre tu ets a fora, sentint el gèlid aire que et congela les galtes, olorant l'arribada de l'hivern a cada passa.

en tinc ganes, moltes. Em sento prou forta.
No importen els obstàcles, si al cap i a la fi, tornes a ser tu mateixa.
Em sento que res em pot fer mal, capaç de donar-ho tot, amb ganes de fer tot.

Tinc ganes de redactar més i més i més històries...