Recordo tot allò que he anat retenint al cap durant la setmana: fets interessants explicats a classe; riures entre classe i classe, i també fora d'aquestes; a casa, mil i una anècdotes enmig d'un ambient peculiar però més que agradable; xerrades interessants de gent encara més interessant; passejades per llibreries d'un altre món; immersions en llibres al·lucinants; mil pensaments i reflexions entorn el que m'envolta; cares de gent diversa que em creuo anant en bici, o pel passadís, o a l'ascensor de casa, d'imprevist, que alegren la vista!; enamoraments platònics de mil nois que no veuràs mai més.
I començar a somiar, a sentir-me bé amb el present i a imaginar-me el meu futur. Sentir que tot va bé....i témer caure un altre cop....però bé, c'est la vie.
http://www.youtube.com/watch?v=0qlcXTjogJY
-On és la Laura?
-Fent la volta al món!
Sempre en moviment, sempre rient, sempre amb il·lusió, sempre aixecant-se, sempre regalant i esperant amor, sempre somiant.
Una setmana awesome.
Agafar el tren del migdia, arrossegant la maleta atrotinada i somriure tot pensant: m'encanta! (I...no em faria quedar-me aquí!)
Ni els dies grisos ni la pluja han pogut amb la capa de llum que porto a sobre....no sé quant aguantarà, però què més dóna?! Hic et nunc.
Per fi....
I sempre cap amunt, superant-ho tot. Arribant al cim, que les vistes són fantàstiques.
Pots llegir per llegir (plaer, aïllar-te del món, sentir...) o llegir per saber, per conèixer, no limitar-te a només sentir. Anar més enllà. I és que poder conèixer és poder fer, que és poder canviar.
Ahir vaig veure per primera vegada en tota la vida que porto llegint els diaris (vale...no és gaire, però és igual) i mirant les notícies per al tele, una notícia veritablement important. Cal dir que aquesta ocupava un espai considerablement petit, però bé, més val això que res. "Al ritme actual, farien falta tres planetes Terra per cobrir les necessitats al 2.050". Ni recordo quant va ser el primer cop que vaig llegir aquesta dada-tot i que no costa gaire d'imaginar, només cal mirar al nostre voltant-, fa massa temps! Per què surt ara, això, en un diari més o menys important? Per què mai es parlen d'aquests problemes? Massa catastròfics? Per no incloure més males notícies? Només interessen els morts de l'Àfrica quan s'accentua la sequera, després s'oblida la notícia, igual que amb les víctimes de terratrèmols o tsunamis. Se'n parla un, dos tres o quatre dies. I mai més. La política abunda. I sempre és el mateix. Les línies de les borses, amunt i avall...avall i amunt. Què hi ha d'impactant, vivint en un model capitalista?
La meva tieta es va quedar amb la boca oberta quan va llegir la notícia. I com ella, segur que milions de persones. Molta gent no s'adona. Simplement perquè no s'informa lo suficient. Només es troba en llibres i revistes especialitzades titulars així. No arriba al públic en general com arriben les notícies de política i economia anteriors. I hauria de ser al revés. Informar que no estem superpoblats, que si els africans no es desenvolupen és per culpa nostra, que si hi ha escalfament global, és per culpa nostra, informar sobre el que es gasta el govern en armament, sobre com robem peix del llac de Tanzània i ens el mengem nosaltres.....potser així la gent es mouria més, aixecaria més la veu, seria més conscient. Sabria com actuar. No perdré mai la fe en les persones. Som capaços de canviar les coses. Però primer ha de saber.
Crec que aquest és un dels motius pels quals vaig decidir estudiar periodisme.
***
La filosofia per a consolar diverses situacions de la vida quotidiana d'abans, d'ara i del futur.
Consol per a la manca de popularitat...
Convencionalismes. Ens sembla impensable que la societat pugui anar tan errada i alhora que nosaltres siguem els únics d'adonar-nos-en. Apaivaguem els nostres dubtes i seguim el ramat, perquè no ens podem imaginar a nosaltres mateixos com a pioners de veritats difícils i fins aleshores desconegudes.
Associem el que és popular amb el que és correcte.
Tinguem opinions pròpies! Qüestionem-ho tot, fins i tot el que sembla de sentit comú, com feia Sòcrates.
Consol per a la manca de diners...
El que és necessari i essencial per a la felicitat i el que no:
-Natural i necessari--> amics, llibertat, reflexió, aliment, roba, aixopluc.
-Natural però innecessari--> casa gran, banys privats, banquets, carn, peix, servents.
-Ni natural ni necessari--> fama, poder.
Per què si les coses cares no ens aporten la veritable felicitat, ens atrauen tant? Perquè els objectes cars ens semblen solucions plausibles a necessitats que no entenem. L'art ens pot ajudar a corregir això.
I jo afegeixo....un dels descobriments més apassionants de la vida...és adonar-se d'això, que la veritable felicitat es troba amagada en una posta de sol, o en una conversa amb un amic, o en un petó, o en menjar un exquisit pastís de xocolata, o en llegir un magnífic llibre, o en escoltar cançons, és a dir, estimar les coses "petites". Sembla fàcil però....amb els temps que corren, es fa cada cop més difícil, i a sobre, ens fan creure que amb totes les coses superflues que ens posen als televisors, serem més feliços.
I tot això, ho va dir un antic, Sèneca. Segurament sempre serà així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada