~ ~ ~
Sí. És simplement un dia, però si no ho celebréssim, potser passaríem per alt moltes coses. És un dia per fer balanç, per mirar enrere i recordar, per proposar-se millorar, o seguir igual, o quedar-se indiferent, tant se val! Per adonar-se que el temps passa, què dic, vola! Per ser conscients que estem vius i que ho hem d'aprofitar. Per posar-se nerviós al pensar què ens passarà a partir de demà....per moltes coses! I com no, una excusa més per sortir de festa i estar amb els que estimes!!
Aquest ha estat un any important, ple de canvis, ple d'experiències i sensacions noves. I que m'ha sorprès per tots costats. Tot el que tenia pensat, no ha passat, i tot el que no m'hagués imaginat mai, sí ha passat. Perquè la vida, és increible. Creia que a bcn començaria una vida espectacular, que faria moltissims amics, que serien com jo (compartiríem inquietuds i gustos), sortiríem de festa, compartiríem mil coses, etc., em veia vivint en un pis d'estudiants, em veia enamorant-me d'algun noi de la classe, em veia (inevitablement) distant amb la gent de sempre, del poble.....doncs....tot al revés.....descobrir gent del teu poble increble, i unir-te més amb ells que amb els de bcn. I estar, també, més unida amb els amics de sempre. I és que a vegades, no cal anar gaire lluny per trobar coses fantàstiques.
M'atreveixo a dir que el 2011 ha sigut un dels millors anys de la meva (encara curta) vida, si no el millor. Però tinc la sensació que cada any dic el mateix. I si he après una cosa...és que s'ha d'aprofitar tot, absolutament cada oferta qe se't planti davant, i si no hi ha cap, has de sortir a buscar-la. Amb 18 anys, no pots estar aturat, és un pecat. Any de tempestes amoroses, però he après que sempre sempre sempre, després de la tempesta ve la calma. I he comprovat, que el temps posa tot al seu lloc.
Si hagués de definir el 2011 amb una paraula, aquesta seria intens i mogut.
Només començar, tot el gener ple d'aniversaris...i no uns qualsevols, sinó els 18 dels amics més propers. I adonar-se que...són (som) molt grans, en tots els sentits...
Febrer...més aniversaris, dies freds però amb gent al costat que els fa una mica més càlids. I la primera escapada, aquest cop no gaire lluny, a la Seu d'Urgell. Simplement inoblidable.
Març, el mes dels viatges: primer a Dublín, de regal d'aniversari. El primer viatge a l'estranger completament sols, on també va ser inoblidable: festa, mil anècdotes, l'anglès, la ciutat, l'alberg.... Dos dies, però més que intensos. I després a Dinamarca, d'intercanvi, viatjar des de dins, no té preu.
També altres coses més culturals...que no passen gaire sovint, i marquen...
I els petits moments que per tonteries, es converteixen en grans dies...
Abril. Un altre viatge, a Madrid, per aprendre art, per acomiadar el curs i l'institut, per tot. No millor que el de Roma, però genial igual.
Un dels meus dies preferits de l'any, Sant Jordi, també aquest any va ser perfecte...entre roses i llibres i amics, al matí a Bcn i a la tarda a Girona.
El lipdub de l'institut, genial per trencar amb la rutina i que a més va quedar increïble!
I petites celebracions que commemoren els 4 anys d'estar vivint a Vidreres.
Un mes revolucionari, pel moviment 15M, al qual ens hi vam unir sense cap mena de dubtes, i tot i que ara les places estiguin buides, el sentiment hauria de perdurar dins de cadascú no només quan les coses van baldades, sinó quan també van bé. I és que la indiferència mata.
Arribem a l'equador, al juny, al mes més intens, més.....especial. S'acabava tot, però també començava tot. Aniversaris de persones molt especials, i el meu, exàmens decisius per al meu futur, fi de la vida d'estudiant d'institut, la graduació, adéu a tots els companys...arribada de l'estiu i vacances. Es diu tot molt ràpid però...quan em poso a recordar aquells dies i tots els moments, encara se'm posa la pell de gallina.
Segurament el mes que he plorat més, tant d'emoció com de tristesa.
Juliol! El penúltim viatge de l'any, però el més llarg! Tot el mes a Anglaterra, immersa en una família i envoltada de gent d'arreu del món. Gent que ja han deixat la seva petita impremta en mi. Un mes molt diferent i enriquidor, amb coses bones i dolentes, però que tornaria a repetir sense dubtar-m'ho!
I comencem l'agost amb un altre viatge, Mallorca, per fi amb elles! 6 dies només per nosaltres, per espavilar-nos, per conèixer, per viure, per riure, per gaudir, per tot! I així ho vam fer. Juntament amb Dublín, un dels millors viatges...si és que tot es basa amb els acompanyants, aquest és el secret d'un bon viatge. Increïble, encara quan miro les 456664 fotos, ric com el primer dia dels milions d'anècdotes. El show de Truman! Un viatge de broma....el primer totes juntes, però no l'últim! "Dáis pena!"
La resta del mes, a disfrutar de l'estiu per aquí a prop, de festa en festa i descansant a la muntanya més alta de Catalunya...
Amb coses tan simples com amics i la natura, van ser uns dels millors dies de l'estiu...
Últims dies de llibertat vacacional exprimits al 200%, amb la festa major, que van ser del millor de l'estiu i de l'any. Gaudir tant amb els concerts, amb la gent, ballar i cantar i riure i de tot durant 4 dies seguits, ser escollida pubilla...què més es pot demanar?
Un gran concert...
I el primer acte, ple d'orgull i il·lusió..
I començar la vida a barcelona, la vida universitària. I que no t'agradi res: ni la carrera, ni la gent, ni la ciutat, ni estar amb la teva tieta, trobar a faltar el teu poble, l'institut, la vida anterior, la família. Un dels canvis que més m'ha costat.
El mes d'octubre va ser negre. No vaig veure la llum enlloc, estava enfonsada, era infeliç, parlant clar. Desitjava que arribés el cap de setmana, i els diumenges m'entrava la depressió i intentava que les llàgrimes no caiguessin de camí en tren. Una veritable merda. Però després de la foscor, ve la llum. I tot és qüestió de canviar el xip. Que no t'agrada la carrera? Aprofita la resta! Aprofita la ciutat! Mou-te, aprofita la teva cosina petita, intenta fer feliç la teva tieta, intenta obrir-te amb la gent i segur que coneixes algú amb qui puguis conectar! I així va passar només començar el novembre, tot era qüestió de temps. Ara, estic encantada, amb la ciutat, els companys, la meva tieta, torno a estar feliç, malgrat no m'agradi el que estudio, però què coi, això té solució! Que la carrera no ho és tot.
I també al novembre, començar a formar part d'una família, l'esplai. És una de les millors decisions que he près aquest any, i sé que tot just comença tot...Ara per ara, estar immersa durant 11 dies treballant en el PIV, ja és un regal.
I acabar l'últim mes fent petites coses (sopars barats, musicals, anant a veure les estrelles, xerrar, debatre, riure...)amb tots ells...els de sempre, els incondicionals, els....millors, per sobre de tot, siguem com siguem, i tinguem les diferències que tinguem, perquè sempre ens acabem ensortint de tot.
I per sorpresa de tots...comprovar que el fet d'estar tots separats durant la setmana i fer coses totalment diferents, ens ha unit encara més. I això, vol dir moltes coses (bones). I encara que la teva vida s'amplii, no hem d'oblidar el que portem a l'esquena, sempre i quan la relació sigui justa, és clar.
Gràcies a tots per formar part de la meva vida, com ja vaig dir l'any passat, l'únic desig pel 2012 és continuar igual o millor (difícil!) amb vosaltres al cantó. Bé, i si no és demanar massa, desitjo que al 2012 hi hagi més amor entre amics, entre germans, entre pares i fills, entre parelles; més "sí!"; menys discursos polítics i més fets; menys intervencions de pau i més ètica de bancs, empreses i governs; més bones notícies que de dolentes i catastròfiques; més altruisme; més consciència ambiental i social; més llibres i menys reality shows; més llàgrimes per perdre un amic i menys per perdre un portàtil o mòvil; més esforç per ser millor persona i menys per anar més a la moda; més humanitat, i menys avarícia....QUE TINGUEU TOTS UN BON ANY!! PERÒ JA SABEU QUE TOT DEPEN ÚNICAMENT DE VOSALTRES I LES VOSTRES DECISIONS.
Avui que la fred du tants records
ara que sobren les paraules
ara que el vent bufa tant fort
avui no em fa falta veure't
ni tan sols parlar....per saber que estàs al meu costat
És nadal al meu cor.
