WARNING

Què està passant? Vols acabar l'any malament amb tots ells? Doncs és el que sembla....Però és que no aguanto més, no sé ben bé què em passa, o sí, i em fa fàstig la situació, però no puc actuar d'altra manera. No puc callar. De fet, no vull fer-ho, tampoc. Crec que ja he callat prou.
Acabes de conèixer i descobrir nova gent, nous ambients, i t'estan encantant, et sents bé, còmode, tot són riures i bon ambient, companyerisme, etc. I t'hi trobes tan bé que comences a comparar això amb el que has tingut fins ara. I t'adones que has callat massa, que hi ha certes coses que no tens perquè tolerar-les, perquè no t'ho mereixes, perquè tu no els tractes així. I que potser no han d'estar tan valorats com els tens. Sempre dic que som el que donem, doncs llavors hi ha un error, perquè jo no els porto en bandeja, parlant clar. Ho dono tot, absolutament tot per ells, ho són tot, els tracto bé, els dic les coses bones, els vull veure feliços, perquè la seva felicitat és la meva felicitat. Llavors, per què haig d'acabar plorant amb certs missatges? Per què haig de riure les gràcies al que sempre s'està enfotent de mi, encara que sigui mig en broma? Per què haig d'aguantar sempre crítiques i comentaris que enfonsen dels mateixos? És que, no puc més. I fins ara era el que hi havia, però és que s'ha acabat. Els moments bons són excel·lents, tot és fantàstic, però si cada cop hi ha més moments amargs que dolços....potser que ens ho fem mirar. Sento ràbia, molta ràbia, tinc ganes de plorar. Ràbia per sentir tot això, perquè en el fons me'ls estimo moltíssim, però si les coses no canvien, sé que els acabaré perdent, ràbia de sentir-los cada cop més lluny, i ganes de plorar perquè és trist sentir això, i no sé si sentir-me culpable o víctima o jo què sé. No obstant, és curiós, perquè dins el grup, ara començo a sentir-me millor i a tenir més confiança amb aquells que tinc una relació equitativa, és a dir, que em tracten com jo els tracto, bé. Fa un any la relació amb aquestes persones era diferent a la que estic tenint ara. Ja ho diuen, que el temps posa tot al seu lloc.

S'acosta cap d'any, una nit per estar amb els amics més propers, els que estimes, de passar-ho bé i punt! El sopar que estem organitzant, m'està portant més mal de caps que altra cosa. Em fa moltíssima il·lusió, i sé que fem el que fem ens ho acabarem passant genial, però és que cada maldecap que tenim, és una passa enrere en els ganes que tinc d'anar-hi. La festa de després. Hi ha diverses propostes, tothom vol anar a llocs diferents. Per què no em fa res anar a un lloc diferent del seu? Per què hi ha alguna força que em tira cap el lloc on sé que pot haver-hi gent amb qui pugui estar bé i passar-m'ho bé? A cas no t'ho passes bé amb ells de festa? Doncs no gaire, la veritat. Quan vénen barraques o concerts o qualsevol festa fora de Vidreres, i diem d'anar-hi, tremolo. Sé el que passarà, com sempre. Alguns agafaran i marxaran, desapareixeran, et quedaràs molts moments penjada, sentint-te absurda, després començaran a comentar jugades de ties, et sentiràs encara més absurda. Mil coses que fan que no gaudeixi gaire quan sortim de festa a llocs on no hi ha gaire gent coneguda i depens del grup. És normal el que fan, i no els puc retreure res, però també és inevitable que jo em senti com em sento. La festa major de Vidreres d'aquest any, va ser brutal. La millor de totes. I vaig estar amb gent "nova", vaig conèixer un piló de gent, ells no hi eren enlloc. Però bé, tampoc vol dir res això.

I jo ja no sé si tot aquest merder és un fet puntual i s'esvairà quan tot torni a la normalitat, o és l'inici d'alguna cosa....no gaire bona. Tinc por. Molta.

Perdó..