pumba!

A vegades m'agradaria poder disparar un làser fulminant amb la mirada, o tenir un puny d'acer, per descarregar contra aquella gent imbècil que de tant en tant es creua en la teva vida. no per matar-los, sinó per donar-los un petit "toc" i avisar-los que així no poden anar per la vida.

L'altre dia al tren. Increïblement, trobem lloc, darrera uns seients de 4, on hi havia dos nois i una noia. Amics que xerraven, comentaven, etc. Amb un portàtil davant, anaven mirant fotos, del facebook crec, però no seves, sinó d'altra gent. Comentari aquí comentari allà. Bueno, el que molta gent fa, no? Però passar-se tot el punyetero trajecte (1h 10 minuts) dient frases com: Hòstia, aquesta és super lletja! Aquesta té algo, però bueno, no val gaire. Però què li trobes a aquella, amb el nas que té! muahahaha! Uaaaa! A la Pepeta no cal mirar-li la cara, només amb les tetes que té ja és suficient! Doncs jo aquesta sí que me la faria eh, és molt més guapa que la seva amiga, que sembla una... Si hagués de triar, em quedo amb aquesta. Però tiu, què li veus a a...

....

Es que llega un momento, es que te cansa...com algú va dir. M'havia de mossegar la llengua, perquè a sobre ho deien gairebé cridant. Com m'hagués agradat deixar anar algunes parauls tipo: Però us heu vist a vosaltres, carallots! Furcius! Abans de jutjar tant, mireu-vos al mirall! I per si no ho sabíeu...darrera una cara bonica o lletja, unes tetes o un nas gros, hi ha una persona, un caràcter, un món. Apa, descobriu-ho.

Imbècils.

Cas 2.
Estic a la biblioteca del barri, desconnectant una mica abans de posar-me a estudiar pel segon examen, de demà. Hi ha una noia al meu cantó, que ara la miro de reüll no fos cas que estigués llegint aquestes línies. Fa una estona li ha sonat vàries vegades el mòvil. Al final l'ha agafat però no he escoltat bé què deia. Al cap d'uns cinc minuts es presenta un home al seu cantó, la comença a cridar. Em pensava que era l'encarregat de la biblioteca que l'estava cridant l'atenció per alguna cosa. Però no, era algun conegut seu, amic o parella. L'ha començat a cridar, crec que deia que per què nassos no li agafava el mòvil, que portava no sé quanta estona no sé on, que què s'havia pensat, i finalment, li ha tirat un objecte a la taula amb força.
No em vull imaginar a casa com deuen ser algunes situacions on no es fa el que aquest home vol, perquè si en públic ja fa això. I a més, segur que no era per tant! No deu conèixer què són els modals i el respecte.


A tots ells, un bon cop de puny en tota la cara no els aniria malament!

En fi, tornem a posar-nos a l'estudi, que segur que és molt més fructífer que criticar la gent, però és que a vegades, aquestes coses em poden. Vinga va, que en queden 3 només. C'mon c'mon c'mon!