unloading....

Quan, de bon principi, dius a tot que sí, després et veus obligada a dir un no en la majoria de coses. Simplement, perquè no arribes a tot i acabes per no fer res ben fet. Exàmens d'estudis i extres, concerts, festes d'aniversari, sortides, feina, cursos, extracció de queixal, família, amics, esplai, nous projectes......... Masses coses per a pocs dies. Se solapa tot i és llavors quan has de prioritzar. I voldries ser a tot arreu, dividir-te, si cal, però és impossible, i acabes per sentir-te malament, amb la sensació que res et surt bé i que acabaràs per defraudar a la gent i allunyar-la. Però...és que sona tan malament la paraula "no"! Bé, i tots els seus derivats...no puc, no em va bé, no en tinc ganes, no compteu amb mi, no tinc temps, no hi sóc....

I el més perillós, és que no trobis temps per lo realment important.

Felicitats Ivetinya! No m'oblido de tu. T'estimo molt molt molt. Ets d'aquelles persones...úniques? Sí, que costa trobar gent amb la teva manera de fer i pensar, i per aquest motiu et fas tan imprescindible cada vegada més a la meva vida. Cada moment que passem juntes, és com un esglaó més de confiança, riures i anècdotes. Fins aviat!

Els minuts van en caiguda lliure! I cada matí que obro els ulls m'agafa més vertigen, s'esgoten els segons, passen les hores i em sento absurda, amb mal de queixal, amb mal de cul d'estar al sofà i a la cadira, amb mal d'ulls i amb mal de cervell de llegir tant. Llegir coses que sé que pararé de fer-les, que no m'omplen. Però, a cas m'omple alguna cosa? Així com no agradar-te res és un problema, que t'agradin masses coses també ho és, perquè acabes per no profunditzar en res i fer tot a mitges, malament. No m'agrada la idea d'estar 4 anys fent una mateixa cosa, vull aprendre de tot, saber de tot, conèixer allò, i lo altre, influenciar-me de tot una mica. Però es veu que les coses no van així. Si no estem rodant en una roda de hamster, llavors ens preocupem per no seguir el ritme, i només els valents són capaços d'aturar-se, pensar i preguntar-se..."és això el que m'agrada?" "és això el que vull?" I només els valents són capaços de canviar el rumb de les seves vides, de fer un gir de 180 graus al timó del seu vaixell. I poder començar de nou. I quant som de fràgils i vulnerables! Subordinats a l'engranatge establert, sense poder de decisió ni canvi. Merda dies...Necessito aire pur que em renovi el cervell.