trepitjant fort

La música. Segurament una de les coses més poderoses que existeix, seguida de l'amor. Uneix persones, canvia estats d'ànim, fa recordar moments, espanta totes les preocupacions, emociona, arriba, se sent. Després d'un concert, o d'un musical, tothom sembla feliç, recarregat, com nou. Ahir mirant Cop de Rock em venien ganes de saltar damunt l'escenari i posar-me a ballar, sentir cada cop de bateria, la guitarra, les veus....les llums, el so. I encara que la trama sigui simple i cutre, emociona, no pots deixar de moure les cames, la gallina de piel, la respiració s'accelera, et sents capaç de tot! El que remou la música és incapaç de fer-ho qualsevol altra cosa. Igual que la literatura. No entén de fronteres, ni sexe, ni edat, ni color, ni religió, ni ideologies. Simplement...et fa volar, somiar, sentir. Tocar de peus a terra pero amb el cap i el cor ben amunt...!

http://www.youtube.com/watch?v=mZuEyn8Abho&feature=related

~ ~ ~

Casualitats? Atzar? Sort? Coincidències? Accidents? Bah. Recollim el que sembrem. El que importa són les nostres decisions i les nostres accions, som responsables de la nostra vida, només nosaltres, som el timoner del vaixell, el pilot de l'avió, som qui dirigim la nau, no hi ha més. Fa por eh? És més fàcil ser una marioneta en mans de l'atzar, doncs no, tot el que ens succeeix, bo o dolent -perquè, està clar, no vol dir que si actues bé, tot surti bé, ja que al món no estem sols-, és una lliçó per aprendre coses de nosaltres mateixos. No només estem en aquesta vida per treballar, consumir i divertir-nos, hi ha molt més, molt molt molt.

~ ~ ~

La burocràcia estatal organitza, administra i controla la vida social en el seu conjunt; des del naixement a la mort, l'home està sotmès a l'Estat; però, a més, ja que la divisió social del treball ha portat a la desigualtat, a una distribució desigual dels productes del treball, l'Estat compleix la funció de mantenir i perpetuar aquesta desigualtat, és a dir, manté la relació de domini d'unes classes sobre les altres, l'explotació de l'home per l'home.

Marxisme...moviment ideològic, paraules de caire ètic i transformador, que actuen més com a un ingredient crític de rebuig de molts aspectes de la realitat fàctica que no pas com a un model pròpiament alternatiu.

I és ben cert que les coses bones de la vida sorgeixen de forma natural. Quan ens centrem en ser feliç per un mateix, la resta ve sol; quant més lliure i independent ets, més unit estàs als demés.

Diverses maneres de prendre's un matí assoleiat d'estudi...lluny de sostres i parets i llibres.