Sembla que m'agradi anar pel camí difícil, el que està ple d'obstacles, el més amarg però que a mesura que vaig caminant em vaig trobant fruits molt dolços. Però també vaig escoltant i veient coses que no m'agraden, que em fan venir avall, que em fan patir, que em fan sentir sola. Sé que m'haig d'aguantar, sinó, haguéssis triat un altre camí! No sé on em durà aquest camí, ni quant durarà, només sé que vull deixar-me portar totalment pel que els meus instints em diuen. I si caic, aixecar-me.
Ja ho diuen, sense lo amarg, lo dolç no seria tan dolç. :)
P.S. Com costa escriure en primera persona!
P.S 2. Vaja merda text. El pròxim serà millor, ho asseguro, almenys per a mi. Serà la primera vegada que parlo sobre aquell dia de fa 4 anys. I sí, en tinc ganes, és l'hora de treure-ho a fora, tot i que serà un escrit insignificant per a molta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada