res

Quants cops sentim notícies de gent que mor en accidents de cotxe, o per drogues, o per qualsevol accident! Quants cops ens ha xocat la notícia de que aquell conegut del teu amic s'ha quedat paralític o bé li han detectat un càncer, o el que sigui.

Sona molt tràgic tot això, però no sé, a mi em fa reflexionar de que som tan fràgils....ningú pot salvar-se de totes aquestes coses....És en aquestes ocasions quan es diu que la vida és molt curta i que no saps quan pots sortir d'ella. Però nosaltres continuem fugint de les pors, amagant sentiments, no dient allò que realment volem per por a fer el ridícul o simplement per desconfiança en nosaltres mateixos. No seria millor fer tot allò que se't passés pel cap sense importar res més? No seria millor dir tot allò que penses a qui penses on sigui? No sé...fer el que sentis en cada moment. Per tal que després no acabis el dia amb un mal regust de boca, penedint-te d'allò que podries haver fet i no vas fer. Per a mi, aquesta és una de les pitjors frases que pot passar pel cap d'algú.

Fora pors, fora murs, fora tot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! FEM-HO I PUNT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Si tinc ganes de fer un petó a algú, és igual si és molt tard, o si fa fred, o si creus que a ell no li vindrà de gust o el que sigui! Ho faig i punt! No hi ha més. I quan per fi t'atreveixes i fas tot allò que portes hores pensant, et sents...........oh. Feliç. Satisfeta. I en aquell precís moment, penses que és igual morir, perquè vas fer allò que realment et venia de gust. I res més importa, ni el fred a la cara quan vas en bici, ni si un cotxe et pita impacient perquè vas pel mig del carrer, ni.......res. Absolutament res.

Només mentre visquem farem tot allò que volem, morts, no. I de vida, només se'n viu una.