Classes light, amb poca gent, que compensen amb els tres últims dies, i respires un ambient diferent, no saps ben bé per què. Però t'agrada, i molt. I tampoc saps per què però tens ganes d'abraçar a tothom, de regalar abraçades. Et sents viva, alegre, feliç, relaxada, afortunada. I això que plou! Com ja vaig dir, tens el sol ben guardadet dins teu, tot i que avui l'has compartit amb molta gent. (molt millor!)
Acaben les classes i tornes a casa amb bici -una altra cosa diferent d'avui, anar amb bici al cole, almenys feia dies que no ho feies- i justament avui plou. Molt bé. I justament a les 14:45 es posa a ploure fort. Més i més i més. No pares de riure per dins, els cotxes també riuen al veure les pintes que fas, amb la caputxa de la jaqueta, la cara de bleda i xopa, i una tia amb bici plovent. Ole tu, oleee tu! T'emportes tots els sots del pavelló, ple de fang, fins a quedar marró gairebé. Una petita aventura. Ha sigut genial! Quan he trucat a la porta i m'ha obert la meva mare, no ha pogut evitar fer-me una foto....
I tenir la sensació d'estar de puntetes, tocant el cel, però així pots perdre l'equilibri. Es tracta d'estar amb els peus plans, però a dalt de tot. Almenys, la patacada no serà tan bèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada