wonderwall

Es va traient la roba a poc a poc, deixant al descobert les seves suaus espatlles, les petites sines, les cuixes, els peus. Mentre ho fa pensa en el que li ha passat durant el dia, els problemes que té, tot allò que la preocupa, tot el que l'ha fet riure, etc. Fa un resum, una repassada de la jornada. Fa fred, i fins que no surt l'aigua calenta, tremola. Entrar a la dutxa és com entrar en una bombolla, aillar-se de tot, de tothom. Posa l'aigua ben calenta, bullint, i s'hi posa sota. Després d'ensabonar-se es queda sota el raig d'aigua durant llargs minuts, deixant que aquesta li rellisqui per tot el cos. Just en aquest moment es limita a sentir cada gota d'aigua, com entren en contacte amb la seva pell i baixen poc a poc. Tanca els ulls, no pensa en res més i respira a fons. No existeix res més. No hi ha més món que aquest moment, que aquestes petites i càlides gotes. És, segurament, l'únic moment del dia en què aconsegueix tenir el cap in albis i sentir-se alliberada, despreocupada, en pau.

A vegades, quan ha callat massa, o bé perquè ha parlat massa, o també perquè, simplement, no ha sigut un bon dia, les gotes d'aigua es confonen amb les seves llàgrimes, que van caient lentament, mentre fa força amb els ulls tancats per esgotar tota l'aigua que porta dins, per treure fora tot el que la preocupa. Per netejar-se anímicament i sortir com nova. Una bona dutxa pot netejar molt més que la pell i el cabell.