Fer tot això sense importar-te fer el ridícul al ballar, ni de mullar-te els cabells i la roba, ni d'ofegar-te al fer una abraçada, ni del risc que aquell noi s'aparti quan t'hi llencis, ni de que ell no senti el mateix, ni d'emportar-te una bofetada per haver insultat, ni que se'n riguin de tu per la manera com penses i fas segons quins comentaris, ni de patir per si ve un cotxe o t'embrutes la roba a l'asseure't al carrer.
Fer tot allò que sents en un impuls d'irracionalitat sense pensar en el que vindrà després. Per a mi, això és viure, viure intensament. Que quan estiguis a la tomba a l'edat que sigui, amb 10, 18 o 100 anys, estiguis somrient, perquè sempre vas fer allò que senties, aprofitant cada moment, sense malgastar el temps, vencent els dubtes i la por. Ja n'hi ha prou. Despertem. Fes coses simples, com cridar, riure, cantar, ballar, saltar, abraçar, escriure, córrer..coses que no costen molt i ens fan sentir vius. Busca l'essència de cada cosa, aprèn d'ella, aprèn de tot el que et vas trobant. I cada cop que et trobis amb un mur, tira'l a terra. Quan portis 3, 4, 5 murs derribats, els sisè no et costarà gens.
Hauríem de fer una llista de les coses que ens agraden de la gent que apreciem i donar-los-la. Així, quan estiguin tristos, se la podran llegir i almenys, els treuràs un somriure. Per què costa tant dir les coses bones de la gent i tant poc les dolentes? Por a mostrar els sentiments, Com sempre. Per això hem de derribar murs, el mur de la por, el mur de la frustració, el mur de la fragilitat, etc.
I recorda, tot el que facis, fes-ho sempre perquè tu tens ganes de fer-ho, perquè et ve de gust i t'agrada, no per agradar els altres.
Dies que semblen normals i corrents, però que marquen un abans i un després. Sí, avui és un dia d'aquests.
Estic enamorada.....es diu Llibertat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Això de la llista...és només llegir el bloc, xerrar amb tu un parell de vegades, i ja dir que seria interminable!!!
ResponElimina