http://www.youtube.com/watch?v=tujOgnbnfc4
Inestabilitat emocional nivell 10. Miro fotografies de molts mesos enrere, recordo tot el que va ser, tot el que no és ara, tinc ganes d'estimar a tothom, de plorar, d'abraçar, de fer un petó apassionat, de que m'abracin, de dir el que sento sense por a res, de dir "t'estimo" a aquells que m'importen, amb majúscules, d'estirar-me a la sorra de la platja, o del camp, tancar els ulls, que el sol em faci pessigolles a la cara, de mullar-me sota la pluja, de recordar moments, d'imaginar i somiar amb el que podria ser, de créixer com a persona, de patir, de cridar. Tinc ganes de tot. Tinc ganes de viure. Tinc ganes de tu.
Nostàlgia, satisfacció, felicitat, enyorança, tristesa...no sé per què sento tot això en un mateix instant. Només sé que...hem d'anar pas a pas, fixant-nos en els detalls, sense presses, sense tenir-ho previst, simplement gaudint de les vistes, de les coses espontànies, perquè són les millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada