If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dissabte, 22 de gener del 2011

menys és més


Si t'hi pares a pensar, quan menys desitges, més fàcil és ser feliç. Quan menys depenem dels altres, també és més fàcil se feliç. Per exemple, hi ha gent que es conforma en tenir salut i una família. Amb només això, ja és feliç. D'altres, però, això no els complau, necessiten més, necessiten èxit, popularitat, diners, joies o qualsevol altra cosa material. I aconseguir això, ningú em negarà que és difícil. Doncs li serà més difícil sentir-se bé, ser feliç. Desviant el tema als països del tercer món, no és estrany veure nens i nenes pels carrers de Bombai regalant-te mil somriures; o famílies que no tenen res que t'ofereixen el millor quan els visites; o veïns d'un barri pobre de centreamèrica fent balls i festes cada nit. Ells ja són feliços. Són pobres econòmicament, però rics d'humanitat i alegria. Malgrat no tenir res, per ells ja ho tenen tot. En canvi...quantes persones entren amb depressió o se suïciden al món occidental? Per acomiadament de la feina, per no poder pagar la hipoteca, perquè la seva parella l'ha deixat, per no aconseguir guanyar en el que sigui...Som realment feliços, envoltats d'aquesta bombolla materialista i individualista? Es diu que hi ha una illa, Vanuato, la qual té l'índex de felicitat més elevat de tot el món. No hi ha gairebé cotxes, ni violència, ni contaminació. Els habitants viuen d'allò que cultiven, i malgrat no tenir gaires instal·lacions mèdiques modernes, viuen molts i molts anys. Tenen sol, platges, companyia, i poca cosa més. No es tracta d'un país gaire industrialitzat, però tenen el número 1 del rànquing de felicitat. 
Estic generalitzant, ho sé, però alguna cosa de cert hi haurà, en tot això...
No sé...a mi abans em faria més feliç contemplar una posta de sol dalt una muntanya que comprar-me qualsevol xuminada a les rebaixes. Recordeu que la vida es mesura pels moments que et deixen sense alè.


Hem de fer coses a la vida que més tard tinguem ganes de recordar. Mirar enrere i sentir que ha valgut la pena. Repassar la nostra història i sentir que no s’assembla gaire a cap altra, que és pròpia, que ens l’hem inventada. Som joves. És ara que ho hem de fer. És ara. Fem el que fem, acabarem morint. Val la pena fer el que desitgem, no? 





Publicat per a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)