Rotundament tinc cara d'estúpida i em deixo trepitjar, sí.
Laura mira'm això, Laura truca aquí i parla tu, Laura passa'm això, Laura corregeix-me allò, Laura, Laura Laura!
Uns em diuen que si sempre vull organitzar-ho tot, que sóc fins i tot plasta i estressant per fer coses i coses i organitzar-les al màxim. L'altre se'm queixa que perquè no l'avisem que anem aquí o allà o fem això o allò.
És que és tot tan fàaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacil!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Què fàcil és no moure ni un putu dit! Que els altres t'ho facin tot! Apa, a gratar-nos la panxa!
I quan demanes tu alguna cosa....ep! Tothom amaga el cap sota l'ala!!!!
Perdó per les floretes, però....si no fos per mi, faríem alguna cosa? NO! reeeeeeeeeeeees de reeeeeeeeeeeeeeees! Ni viatges, ni concursos, ni a Bcn ni a reeeeeeeeeeeeeeeeees! I a sobre m'ho pagueu així! Va home va! però que cullons us heu cregut que sou? Jo aquí donant-ho tot per vosaltres?
I és que ningú, absolutament ningú es digna a mirar com cullons podem arribar a la UAB, tenint amics i germans que hi van? Per favooooooooooooooor! que ho ha de fer tot la Laura? I una merda amb cacauets! Arg! Estic farta!
Sembla com si no tingués prou amb totes les activitats que faig que vinga....a fer favors als altres a tort i a dret! És tan còmode que t'ho donguin tot mastegat....sí clar! Doncs aneu malament per la vida, així, eh. Ja us fotreu, ja, i us enrecordareu de mi.
S'acosten dos sortides i.......ningú es digna a fer un missatge! Exacte....l'hauré de fer jo. Què...ho deixem per última hora? doncs no, així no es fan les coses....m'és igual que em digueu que no cal que em posi així, que em preocupo per coses que no calen...clar, com sabeu que ho acabaré fent jo, tse.
Merda tarda i nit dels pebrots. Estic cansada, ningú ho veu? M'ha de venir la regla, tinc les defenses baixes, em fan un mal els canells terrible, el cap, malgrat això, malgrat no dormir, malgrat no parar de fer coses, doncs faig bona cara i punt! Sé que no em servirà de res estar de mal geni...però que a sobre et vinguin i et bombardegin a favors, que et parlin malament (a sobre!!!), que et culpin per no avisar, que se't posin borde amb tu!!! A tumar pel sant cuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuul!!!!
Arriba un punt en què explotes, ja n'hi ha prou. És el que té preocupar-se tant per la gent, per tot. Doncs sí, sóc així, i què? O és també us en fotreu per això? Preferixo ser així que no un vagu, que no carda ni brot, despreocupat, etc. sisi...sona super guai això...però ja m'ho direu en un futur, xatus. q us donguin.
en fi....ja està fora....demà me'n penediré de tot això, fare "borrón i cuenta nueva" perquè a mi el mal geni em dura menys que un tros de gel al desert però bé, s'havia de treure per la vàlvula d'escape.
Perdoneu si ofenc a algú, no és la meva intenció. Apa, que vagi bé. I apreneu a mirar més enllà del vostre cap, no us aniria malament, i si pot ser, a pensar una miqueta més en els altres, eei, si no és molt demanar eh!
I a sobre.....és que has de veure comentaris de gent estúpidament estúpida que només volen ficar-se a la teva vida perquè és creuen...mmmm...interessants? I sembla ser que ningú ho veu, i uff....quina puta ràbia. Tu tia, em treus dels nervis, et tinc clixada, sí, i sé molt bé per on vas, que les noies això ho agafem de seguida!!!! bruixa, que ets una bruixa! Limita't a viure la teva vida, amb la teva gent (si realment en tens, és clar), i deixa'm una mica en pau. T'estaré molt agraida. Mooooooooolt! Et creus guai o superfashion i no arribes ni a la G! Vols semblar que coneixes tots els meus amics, oi? (gent que no has vist mai en te vida, és flipant), vols semblar que escoltes música bona, no? que fas frases super profundes, que parles super intimament amb amics meus qe només has vist un o dos dies, enviantme fragments de llibres qe llegeixes per semblar...mm...ioqese! (i a sobre, llibres cutres a més no poder! però que per a tu ja són suficients)! Em fas pena. Surt de la meva vida, i mira que et vaig "donar una oportunitat", com faig amb la gent qe no em cau bé, per veure si ho podia portar bé i deixar-me de mals rotllus, perqe no magraden, però es qe no...sabia que no eres aigua clara. M'estic passant ho sé, però sé molt bé el que dic (demà ja voldré borrar aquesta entrada i em sentiré fatal), però de tant en tant ja va bé treure això qe vas aguantant a dins, per boja que sembli. Noia, no es pot anar per la vida com si fossis al reina del mombou. I atenta a aquest consell/advertiment: "La gente con poca imaginación, no hace más que copiar el estilo de vida de alguien más interesante". Va, tira, no m'intentis imitar, piltrafilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada