elle

Estava descansant uns minuts prenent el sol a la terrassa quan, de sobte, em sembla sentir algú plorar. Al treure el cap pel balcó veig una noia caminant molt de pressa, encenent-se un cigar, sanglotant. No sé, m'ha impactat veure aquell panorama tant trist. La segueixo, mig d'amagat, fins on es dirigeix i veig que gira la cantonada per anar a buscar el camí que porta al camp. Vaig corrents a la meva habitació per continuar el seguiment d'aquella ànima en pena que "deambula" pel camí, segurament sense rumb. Caminava amb força, com si volgués córrer, fugir, i continuava sanglotant i plorant. Mentre l'observava imaginava quina era la causa d'aquell sentiment tan impotent...una mala notícia? La mort d'algú? El final d'una història amorosa? Un desengany? Diners? Amics? No ho sabria mai.

El camí era llarg així que tindria una bona estona per admirar-la. Va passar un cotxe i ella va girar el cap per tal que el conductor no li veiés la cara. S'acostava un altre i va decidir amagar-se rere una caseta abandonada fins que aquest hagués passat. Em va fer gràcia....si sabéssis que t'estic mirant, pensava jo!
Només feia que augmentar el ritme del seu pas, fumar i tocar-se el cabell que el vent li canviava de lloc. Cap on es dirigia? Crec que ni ella mateixa ho sabia. Segur que s'hagués posat a córrer en totes direccions, i a cridar, per fer treure tot el que portava a dins, en algun lloc on ningú la veiés, on estigués sola amb els seus sentiments i fer-los fora. Jo, des de la finestra, li donava ànims...li passés el que li passés. Quan et sents tan tan avall i només veus foscor, hi ha un petit pensament que et pot fer veure la llum: a partir d'aquell moment, com res pot ser pitjor, les coses no faran més que millorar, tot és qüestió de paciència. A més, sense lo amarg, lo dolç no seria tan dolç. M'haurà sentit? I la vaig seguir amb la mirada fins que es va difuminar entre la bella vegetació primaveral. La imatge era curiosa: aquella persona impotent, deprimida, trista, fosca, envoltada d'aquells colors tan verds, grocs i blaus. Foscor envoltada de vitalitat. Veus, fins i tot quan penses que no hi ha ningú, allà hi ha algú, mirant-te, preocupant-se per tu.
Perquè en el món hi ha molts motius per somriure que no pas per entristir-se, i tot i que a vegades costi veure'ls, acaben apareixent sols. Mentrestant, a l'habitació sonava http://www.youtube.com/watch?v=pY9b6jgbNyc

And the tears come streaming down your face
When you lose something you can't replace
When you love someone, but it goes to waste
Could it be worse?


Semblava que la noia hagués escrit la cançó. I aquesta continua...lights will guide you home.



"Me he dado cuenta que lo que uno hace en la vida es la mitad de la ecuación, la otra mitad, la mitad más importante, es con quien estas mientras lo haces."