Totes les guerres d'Àfrica, tant les del nord que tant ressò estan tenint en els mitjans de comunicació actualment, com les més oblidades que hi ha pel centre; el genocidi d'Armènia; la guerra d'Iraq i Iran, d'Afganistan...qui els subministra la gran majoria d'armes? Espanya, Alemania, Estat Units, òbviament...Davant la premsa els presidents de tals governs es fan els sants, mostrant la faceta més solidària amb tots aquests pobles, fent reunions per organitzar tropes que vagin a socòrrer aquests països en guerra, atenent els ferits immigrants...fent veure que busquen solucions, que envien l'OTAN, l'ONU i la mare que els va parir. I d'esquenes a les càmeres estan comptant els diners que guanyaran el pròxim mes amb la tungada d'armes i míssils i de tota aquesta merda que enviaran a aquests països. Mira..així podrem sortir de la crisi!!
Com podem ser tan hipòcrites? Tan inhumans? Tan insensibles? Tan fastigosament asquerosos? Indirectament estem acceptant totes aquestes matances...
Les despeses militars mundials són 12 vegades més altes que l'ajuda per al desenvolupament. És possible reduir aquestes despeses? Què passa si un país no té exèrcit? Doncs res. Costa Rica va triar invertir en educació, ecoturisme, fauna, etc., que en despeses militars. No té exèrcit.
I mira, sembla que el nom a aquest país li escau eh? I tan rica! Rica en donar exemple! Rica en tot allò necessari d'un país normal.
ResponEliminaHola Laura,
ResponEliminaAl text dius
"Com podem ser tan hipòcrites? Tan inhumans? Tan insensibles? Tan fastigosament asquerosos? Indirectament estem acceptant totes aquestes matances..."
Jo em sembla que et puc respondre a aquests preguntes, però primer de tot vull matisar una cosa:
No em sembla cap hipocresia acceptar indirectament totes aquestes guerres. El per què es molt simple: No ens importen gens.
No ens importa gens que hi hagi gent que es mori de gana, de set o de malaltia, si ho contraposem al que ens importa tenir texans, televisió, video, ordinador, una casa i una piscina.
Això és degut a un fenomen molt curiós anomenat egoisme. L'egoisme no és res més que un mecanisme per assegurar l'auto-subsistència.
Per això et dic que no veig l'hipocresia en acceptar tàcitament (col·laborant amb la societat, per exemple) les guerres.
El que trobo hipòcrita és dir que hi estem en contra quan en realitat és evident que no.
Si demanessim a algú que triés entre salvar els negres o seguir amb aquest model de vida segurament diria "Sí, prefereixo salvar els negres que no pas viure amb totes les comoditats amb les que visc".
Ei, fins i tot ell creuria que ho prefereix!
Evidentment, seria mentida. Seria mentida perquè podem triar, i triem l'opció capitalisme agressiu.
Però com és que algú contesta que vol salvar els negres, si realment no ho pensa?
Vergonya, sentiment de culpa i educació.
Hem estat entrenats (educats) perquè ens sàpiga greu tot aquest assumpte, de manera que mai reconeixerem davant d'un altre que ens la sua..
És més: no ho reconeixem ni davant nostre. És per això que ens creiem que ens importa. Perquè ens autojutgem, i no podem acceptar que en realitat no ens importa una merda. Això sí és hipocresia.
Hi ha varis motius pels quals podem creure que és una llàstima això dels negres i alhora contribuir amb la seva mort (participant activament a la societat, per exemple) sense sentir remordiments.
Semblaria una paradoxa, però no ho és en absolut, hi ha varies estratègies per fer que no ens sentim culpables (ens cuiden tan i tan bé...).
Primerament, ens fan creure que el canvi no és possible, cosa que ens treu un pes de sobre(el de la responsabilitat) , ja que si fos possible i no actuéssim la vergonya d'un mateix i l'autoculpabilitat caurien sobre nosaltres! (HORROR!)
L'altre motiu té a veure amb l'egoísme del qual parlava amb el principi, i amb la percepció i la consciència.
Fa res he dit que podem triar, i triem l'opció còmode. És pel mateix motiu.
Nosaltres no veiem cap negre morir-se de gana, de set, etc. i en canvi som plenament conscients de tenir una tele, uns texans i un plat de menjat a la taula. Que un dia desapareixen els texans? Ho notem. Fot, eh? Fa fred, eh? Que un dia desapareix un negre? Fa pena, sí. Fa pena mentres hi penses! Però hauràs d'anar sense pantalons TOT EL SANT DIA!
Així, que es morin negres és rapidament esborrat per la nostra ment pel fet que no ens afecta directament en res.
És per la mateixa raó que camuflen totes les accions militars i que no es parla gaire del negoci armamentístic. No és perquè la gent no ho sàpiga (no costa gaire de veure), és perquè la gent no hi pensi. La gent no es vol sentir malament per col·laborar en tot això, per tant, per poc que pot, intenta no pensar-hi.
És la nostra manera de sobreviure. La manera que ens han ensenyat. La manera més còmode .
Sempre encantat de llegir-te,
Ni.