Si aquell dia de fa dos anys no hagués tret aquell paperet a l'atzar, amb el número 21, i no m'hagués assagut al teu cantó...què hagués passat? O....què no hauria passat? Si ens arribar a no tocar-nos junts....què hauria sigut de la nostra història d'amor? Comences a recordar tot de moments en una data com la d'ahir, 8 d'abril, una data que mai més et serà indiferent, i t'adones que...va ser tan gran...cada dia al teu cantó, cada excursió que fèiem al camp, al bosc, cada carta que portava tones de sacarina, cada dinar improvitzat, cada pel·lícula que vèiem plegats només per tenir moments d'immensa intimitat, cada tot. Sí, una veritable història d'amor, la més especial que he tingut fins aleshores, la primera, aquella que mai s'oblida. Però el més increïble és remenar les primeres pàgines d'aquesta història plegats, al cap dels anys, i recordar simplement els moments bons i feliços que vam tenir i treure un gran somriure els dos. Podria plasmar tota la nostra història aquí, en un tros d'entrada per tal d'immortalitzar-la, però crec que quedarà immortalitzada per sempre més dins meu, tampoc ningú l'entendria, i si se m'oblida alguna cosa, espero que estiguis al meu cantó per fer-me memòria i riure plegats d'aquella història d'amor de dos adolescents que, ingènuament, assajaven això de l'amor a cada racó sense saber ben bé què volia dir. Només sabien que volien estar plegats i descobrir noves sensacions. Descobrir-ho tot al cantó d'una altra persona, jder, és...el més increïble que et pot passar, almenys un cop a la vida! Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Les grans felicitats són les més temudes
A vegades només necessitem algú que tanqui bé la boca i obri bé els seus braços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada